Instal·lacions esportives i aspectes mèdics

Mario Lloret

Idioma de l’original

Citació

Lloret i Riera, M. (1988). Instalaciones deportivas y aspectos médicos. Apunts. Educación Física y Deportes, 13, 24-29.

86Visites

Resum

1. Nocions generals de les instal.lacions
1.1. Estructura arquitectònica
No entrarem en detalls sobre aquest apartat per ser exclusiu d’una altra matèria. Per tant, els cànons que regeixin la distribució de sostres, parets, passadissos, sales de màquines, restaurants, sales d’actes, distribució d’espai, etc., seguiran l’esquema fixat per l’arquitecte esportiu. Únicament recordar, en aquest apartat, la col·laboració arquitecte-director o responsables tècnics esportius per la distribució exacta de les necessitats de l’equipament a edificar.
1.2. Paviments
Varen néixer com alternativa de l’encariment del manteniment de la terra batuda, per tal de reduir grans despeses
i oferir una gran funcionalitat. S’utilitzaren cautxús (naturals i sintètics), resines, neoprens i poliuretans. Amb les resines de poliuretà, ràpidament es va comprobar que oferien bons resultats, ja que permetien assolir nous cims, marques millors. A Mèxic ’86, el tartà fou el paviment revolucionari.
A arrel dels rècords olímpics, el paviment sintètic ha anat desplaçant el formigó i realment tots hem sigut conscients dels seus resultats i repercusions tan favorables, tant des del punt de vista de les millores esportives, com de la disminució de les lesions esportives per sobrecàrrega.
Lògicament, podríem pensar que el paviment és una part molt important de l’esport, pel que suposa de reducció de les sobrecàrregues mecàniques degut a la capacitat d’absorció de l’energia de l’atleta pel paviment. Altrament, amb superfícies llises, aquesta energia retorna en la seva totalitat cap a l’esportista, i d’aquest fet podrien derivar-se greus lesions Iligamentoses, musculars, tendinoses i articulars.

ISSN: 1577-4015

Publicat: 1 de juliol de 1988