Resum

L’esport com a fenomen social i cultural ha estat àmpliament reivindicat per les seves virtuts integradores. A l’activitat fisicoesportiva, ja sigui de competició o recreativa, se li han atribuït uns valors integradors que permetrien un ascens d’estatus social, argument justificat en part pels èxits de jugadors d’origen immigrant en l’esport professional. D’altra banda, el teixit associatiu, i especialment el generat per la comunitat migrant, també utilitza l’organització esportiva com a forma de solidaritat i reivindicació identitària. L’objectiu de la tesi és analitzar la formulació dels programes esportius formulats a nivell polític i associatiu als barris amb major presència de joves immigrants i/o de segona generació de París i Madrid destinades a la seva integració sociocultural i analitzar la implementació d’aquestes iniciatives. El mètode de recollida de dades va consistir en la realització de 72 entrevistes en profunditat a diversos nivells de responsabilitat política i de tipologia d’entitats socials, així com l’anàlisi documental de fonts institucionals i associatives. Els resultats mostren diferències entre el plantejament i l’execució de les iniciatives condicionades pel model d’integració de cada context (oposició del model republicà a París a l’esport comunitari) i per la situació de crisi econòmica (fragilitat dels programes per la retallada pressupostària i subven­cions en el context madrileny). Les conclusions d’aquesta tesi busquen aprofundir en la veritable contribució de l’esport a la integració social i cultural dels joves d’origen immigrant, i per extensió, a les societats culturalment plurals.