Influència d’una estratègia d’ensenyament incidental sobre variables psicològiques, fisiològiques i motores en jugadors de bàsquet de diferents edats i nivells de perícia

Pablo Camacho Lazarraga 

*Correspondència: Pablo Camacho Lazarraga pablocamacho@ugr.es

Idioma de l’original

120Visites

Resum

Objectiu. Avaluar l’eficàcia de les estratègies d’ensenyament incidental utilitzades fins ara en l’aprenentatge i/o el rendiment de les habilitats desenvolupades en els esports d’interacció col·lectius, així com analitzar l’efecte d’una estratègia d’ensenyament incidental mitjançant la manipulació de les condicions temporals, funcionals o combinades sobre variables psicològiques, fisiològiques i motores de jugadors de bàsquet en funció de l’edat i el nivell de perícia. Metodologia. En el primer estudi, de tall descriptiu, es va realitzar una revisió sistemàtica dels estudis publicats fins avui dia. Es van realitzar diversos processos de cerca de fonts de recerca. Es van codificar les variables moderadores i es van extreure les dades per a la seva posterior anàlisi. En el segon, de tall experimental, es va utilitzar una mostra de 24 alumnes universitaris (20.81 ± 1.76) de nivell baix de perícia. Es van desenvolupar quatre condicions experimentals a partir d’una situació reduïda de joc de bàsquet (3c3 en tot el camp), considerada la primera condició. En la segona, es limitava el temps de possessió col·lectiva a 7 segons (limitació temporal); en la tercera, es reduïa el nombre global de passades per atac a 3 (limitació motora), i en la quarta, es combinaven totes dues (limitació temporal i motora). Les sessions es van dividir en 10 minuts de joc per a cada condició experimental, amb 5 sèries de 2 minuts cadascuna. En el tercer estudi, també de tall experimental, la mostra era de 36 jugadors de bàsquet, corresponents a la categoria infantil (13 ± 0.63), cadet (14.75 ± 0.45) i júnior (16.45 ± 0.63), de nivells de perícia moderat en infantil, i alt en cadet i júnior. Es van repetir les mateixes condi­cions experimentals que en el segon estudi. Es va utilitzar una estratègia d’ensenyament incidental basat únicament en la manipulació de les condicions de pràctica. Resultats i discussió. En el primer estudi es van localitzar 11 218 documents potencialment rellevants, identificant-se només 65 estudis prospectius realitzats entre els anys 1992 i 2013 que complien amb els criteris de selecció establerts inicialment. La mostra final va ser de 3039 participants. Els resultats evidencien els avantatges de tenir dos sistemes adaptatius als canvis ambientals, els que permeten prendre decisions raonades i els que fan possible la presa de decisions més intuïtiva. En els estudis experimentals realitzats, els resultats van mostrar un efecte significatiu de les restriccions am­bientals sobre les variables psicològiques, fisiològiques i motores dels participants, així com una sensibilitat diferent en funció de l’edat i/o el nivell de perícia dels jugadors. Conclusions. S’ha de tenir en compte la càrrega mental dels jugadors en les tasques que es desenvolupin en les sessions pràctiques, a fi d’afavorir la seva adaptació als diferents estímuls que la configuren.

Paraules clau: aprenentatge incidental, aprenentatge intencional, control motor, esport d’equip, Presa de decisió.

ISSN: 2014-0983

Publicat: 1 d'abril de 2019

Data de lectura: 16 de maig de 2016