Resum

En la pràctica esportiva s’ha estès l’ús de tiretes col·locades al nas amb el propòsit de millorar la respiració nasal durant l’esforç.
Per analitzar els possibles avantatges del seu ús s’ha realitzat una revisió bibliogràfica de les investigacions que n’han estudiat l’eficàcia sobre el rendiment esportiu.
Els resultats de les investigacions analitzades indiquen que l’ús de la tireta nasal no suposa millores a nivell del consum d’oxigen, la ventilació, la producció d’anhídrid carbònic i l’índex d’esforç percebut durant la realització de l’activitat esportiva. Tan sols a nivell del llindar anaeròbic i de la velocitat de recuperació després de l’esforç sembla que l’esportista pugui beneficiar-se amb l’ús de la tireta. Pel que fa a la freqüència cardíaca i a les resistències respiratòries, els resultats obtinguts són dispars, unes vegades són favorables i d’altres posen en dubte els beneficis de l’ús de la tireta.
Fonamentalment, la tireta nasal pot afavorir la respiració nasal en esforços de baixa intensitat, on solament es respira pel nas, en les persones amb asma induïda per l’esforç i en ambients polsegosos.