Resum

L’aigua ha estat objecte i companya de l’home en la seva història i evolució. L’ús de l’aigua ha progressat amb el ser humà i la seva civilització. Les primeres evidències d’aquestes afir-macions poden ser múltiples, però, partim per exemple, de totes les construccions de contenció i canalització de l’aigua en les èpoques antigues. Tant a zones urbanes (canalització i emmagatzematge d’aigües netes i brutes) com a zones rurals (conducció i regatges) fou objete d’una tecnologia i plantejaments molt especilitzats (Figures 1 i 2). En qualsevol cas, com a element fonamental del nostre món, l’aigua ha estat i estarà sempre amb nosaltres; la utilització i estudis que se’n fan es multiplica: com a element fonamental per a la supervivència de l’home, com a font d’alternatives energètiques i biològiques, com a element d’estudi del nostre entorn natural i, fins i tot, com a element artístic estètic i de benestar físic de l’home. L’aigua com un marc possible de l’activitat física de l’home també es perd en el temps. Molts dels esports aquàtics actuals són una concepció nova d’activitats que en la història van formar part de la vida quotidiana, com la pesca, el rem i altres. En definitiva, no és fins en aquest segle que aquestes manifestacions físicoaquàtiques» han suposat la intervenció específica de diverses tecnologies aplicades a la projecció, preparació i organització de les activitats. Mai fins a la nostra època no s’havien donat plantejaments tan específics i especialitzats per proposar les òptimes condicions en la pràctica d’activitats aquàtiques. El propòsit de l’article serà analitzar i valorar la importància de tota aquesta tecnologia aplicada entorn d’un exemple central, la piscina com a escenari d’aquestes activitats i el que suposa el projecte, la seva organització i la utilització amb fins competitius.