Resum

Seguint l’amable invitació de l’INEF de Catalunya, he estat requerit per escriure uns comentaris sobre una de les facetes de l’obra de J.M. Cagigal: la seva incidència i significació en l’educació física. No crec pas tenir més mèrits per això que el coneixement de la seva obra, gràcies al privilegi de la profunda amistat que m’hi unia i la meva modesta col.laboració en la tasca comuna que ell va saber endegar i dur al cim en l’educació física espanyola. És encara molt recent el record de la seva dolorosa pèrdua i, per tant, són aquestes les primeres ratlles que escric sobre la seva obra. En revisar eI seu sorprenent curriculum i rellegir alguns aspectes de la seva obra, a fi de realitzar aquest treball, el primer que ressalta és la seva immensa personalitat de pensador. Tota Ia seva obra, plena, substanciosa, esperançada, profunda té tantes facetes i tanta originalitat, descobriment i, alhora, estudi, reflexió, respecte i utilització de tot allò que és vàlid d’anteriors èpoques, que no dubto pas a qualificar Cagigal com un home del “renaixement”, com un pensador avançat al seu temps. CaI assenyalar la sòlida formació intel-lectual i humanística de Cagigal, que va fer possible la seva posterior activitat: Llicenciat en Filosofia i Lletres, Professor d’Educació Física i Doctor en Educació Física (el primer Doctor en la matèria al nostre país, titol obtingut a la Universitat de Praga), Diplomat en Psicologia, en Humanitats Clàssiques, novament en Psicologia per St. Georgen (Frankfurt), etcètera. La seva preparació intel·lectual, eI seu domini de Ilengües (en parlava cinc amb desimboltura, a més de dues Ilengües clàssiques) i la seva natural simpatia i bondat, en feien la persona ideal per a qualsevol propòsit. Però l’educació física va tenir la sort que li dediqués Ies seves millors hores i el seu treball més intens i fecund. Cal ressaltar, en primer Iloc, una tasca molt important com a impulsor d’una nova ubicació de l’educació física dins del context de la societat actual i la consideració del docent en educació física. En aquest concepte era necessari, de primer, establir el caràcter científic, transcendent, la veritable i real importància del moviment en el nostre medi. És per això que fou un brillant pensador i difussor de les relacions entre esport i educació física, dels fonaments antropofilosòfics del moviment humà i un profund i original innovador del concepte d’educació fisica com a educació. Multitut de conferències, assaigs, Ilibres i les seves mateixes Iliçons a l’INEF sobre Teoria de l’EF i l’Esport i de Psicopedagogia ens donen una línia de pensament original i que s’ha considerat magistral en l’ambit internacional.