Estudi espacial de joc. El futbol sala per a cecs

Xavier Aguado

Pere Lloveras

Idioma de l’original

Citació

Aguado, X., & Lloveras, P. (1987). Estudio espacial de juego. El fútbol sala para ciegos. Apunts. Educación Física y Deportes, 09, 65-70.

93Visites

Resum

Dins del considerable nombre de persones que formen el col·lectiu dels disminuits, hi ha un grup que a Espanya sembla gaudir d’una situació en algun sentit de privilegi: els deficients visuals, generalment anomenats cecs —tot i que en aquest terme s’hi incluoen des de deficiències de l’u per deu de la normalitat fins a la ceguesa total, passant per diferents graus de cromatisme o d’angulacions de visió—. Els deficients visuals estan a l’empar d’una organització, l’ONCE (Organiación Nacional de Ciegos de Esparia), que els procura mitjans per a la solució d’algunes de les deficiències amb què poden ensopegar: físiques, psicolrigiques o socials. Entre aquests mitjans cal destacar una política esportiva que promou activitats físiques tals com l’atletisme, la natació, el ciclisme, el futbol sala, l’esquí de fons i l’alpí, el ioga i la dansa. L’esport més nou practicat pels cecs és el futbol sala, el qual ha estat adaptat de tal manera que la pilota pugui ser localitzada en l’espai gràcies a un mecanisme acústic que hi ha estat incorporat. A nivell reglamentari s’han fet necessàries algunes modificacions referents al terreny, als jugadors i a les accions de joc. Les línies laterals del camp són substituides per tanques com les d’hoquei, en les quals la pilota pot rebotar; els jugadors de camp han de ser absolutament invidentes, i el porter por ser vident; a nivell d’infraccions, varien els criteris d’aplicació i les penalitzacions. En canvi, quant a la tàctica, els entrenadors no modifiquen gaire les accions preteses de joc i plantegen els partits amb estratègies zonals d’atac i defensa. Un plantejament estratègic implica un cert ús i una concepció conscient de l’espai i totes les seves implicacions, i és per aixri que es fa interessant analitzar-lo iconéixer el que s’hi esdevé. No és frequent, però, la realització d’estudis enfocats a analitzar l’acció motriu en l’esport. És dins aquest àmbit de la teoria general dels esports d’equip que s’enmarca el present treball. Diferents autors, com Parlebas (1986), Gayoso (1980) i Hernàndez Moreno (1984), proposen formes espacials d’anàlisi. En el present estudi hem contemplat aquelles que fan referència a les distàncies a recórrer i a les diferents divisions del terren, de manera que sigui possible comparar-les amb les d’altres esports, tot i afegint paràmetres que ajudin a comprendre les accions de joc.

ISSN: 2014-0983

Publicat: 1 de juliol de 1987