Esport i cultura en la societat contemporània. Els nous esports

L’esport s’està convertint en la principal forma d’utilitzar el temps lliure de les persones en els països avançats d’Occident. La seva incidència en el producte interior brut i en la creació de llocs de treball és cada dia més important. Com a part de l’anomenada “indústria de l’oci”, polaritza espectatives de demandes socials de transcendència política i social. És un procés íntimament relacionat amb la transformació estructural que s’està produint en aquestes societats cap a una economia de serveis en la qual aquest sector ocupa la majoria de la població i genera la major part del producte interior brut. Malgrat això, els criteris que presideixen la planificació econòmica romanen aferrats als pressupostos tradicionals de l’economia, que impedeixen considerar com a factors productius les activitats. La importància atribuïda als problemes de treball i renda en el sentit més estricte, en la seva vinculació amb l’estructura productiva clàssica, determina els criteris imperants en l’àrea de la planificació estatal. El lleure està considerat com un eufemisme de desocupació, l’obsessiu problema que orienta el treball de planificació i satisfacció de les necessitats socials. La importància econòmica que tenen les activitats de descans no es percep correctament des d’aquesta perspectiva, malgrat que constitueixi una font d’activitats no tradicionals que cada dia són més nombroses. L’augment de la pràctica esportiva en el món, està directament relacionat amb elements de tipus estructural que es plantegen en termes de mobilitat social, i constitueixen aspectes claus en la transformació de les societats occidentals. Això és un procés que ja es dóna des de la Revolució Industrial, en la qual sol situar-se el punt de partida de la difusió de l’esport modern. En el segle XX i en els països que han atravessat aquest procés de canvi social, la forta reducció de la jornada laboral i l’augment de les vacances de gran part de la població, generen unes possibilitats, en aquest sentit, que haguessin estat impensables a començaments del segle. Si tot això sembla confirmar que ens dirigim cap a una “societat d’oci”, l’esport adquireix un espai central en ella. El fenomen té una dimensió de temps, i una altra de classe social que estan profundament relacionades. De ser una activitat reservada només a les capes privilegiades de la societat, l’esport passa a situar-se a l’abast d’un gran nombre de persones, diluint-se la seva condició tradicional de vedat tancat reservat a una élite.