Resum

L’article que presentem a continuació aborda una anàlisi de l’Educació Física Escolar Argentina en perspectiva de gènere, profunditzant en els interrogants següents: De quina manera els discursos i les pràctiques de l’educació física configuren una determinada masculinitat i no una altra? I, quins són els sabers i les pràctiques que, des de l’educació física, legitimen les formes de masculinitat? Per fer-ho, en primer terme, s’efectua una breu referència a la història de la disciplina, tot identificant les pràctiques que han configurat de manera diferencial cossos masculins i femenins. En un segon moment, s’analitzen les classes d’educació física actuals (modalitat solament de barons) des de registres etnogràfics i entrevistes als docents i als estudiants. Les anàlisis evidencien l’existència de diverses masculinitats que entren en escena durant les pràctiques fisicoesportives. Alguns codis del llenguatge, alguns termes, algunes micropràctiques, una certa cultura somàtica i algunes representacions van contribuint a la construcció de masculinitats hegemòniques i masculinitats subordinades. En aquest escenari esportiu escolar el sexisme, l’homofòbia i la diferència jerarquitzada troben un lloc gens banal. Mascles i no tan mascles disputen “el partit” de la desigualtat. Tanmateix, ningú no guanya.