Resum

“La primera necessitat del nen és, potser, la de la SEGURETAT. Qualsevol comportament que pugui semblar desviat de la norma, qualsevol reacció del nen davant l’adult o davant les tasques que aquest li proposa… estan vinculades al seu fracàs, però també ho estan a la inseguretat que li ocasiona aquest fracàs…”.
Aquesta inseguretat, que és una condició de l’estabilitat del comportament, només li pot ser aportada per l’adult i està en funció de dos factors:
1—    l’estabilitat dels adults que envolten al nen;
2—    l’estabilitat dels llocs on viu el nen. Encara que l’àmbit familiar sigui el lloc principal i primer viscut pel nen, serà a l’escola on tindrà el seu primer contacte amb la vida social. El pas de l’entorn familiar a l’entorn escolar, suposa posar en evidència “l’estat de protecció” del primer al qual s’acostuma a associar una idea de llibertat, enfront a un “estat de disputa” i adversitats que haurà d’afrontar a la societat. La SEGURETAT, primera necessitat del nen deficient, i més concretament l’ESTABILITAT de l’entorn físic en les activitats físico-adaptades, suposa el centre neuràlgic al voltant del qual gira aquest article.