Enfocament europeu sobre la importància de les competències de gestió esportiva als equips semiprofessionals femenins

María José Maciá-Andreu

Carmen Daniela Quero-Calero

Ana María Gallardo

María Grazia Pirina

Muhammad Farooq

Roberto Solinas

Lucía Abenza-Cano

Resum

Les competències i habilitats d’un bon gestor esportiu sempre han estat un tema polèmic que difereix segons el país i el context en el qual s’analitzi. Per això, el present estudi té per objectiu mostrar quines són les competències més valorades pels gestors esportius de diversos països europeus, tenint en compte les diferències entre sexes. Van participar en l’estudi 209 directius esportius d’equips femenins semiprofessionals, els quals van respondre a un qüestionari en el qual s’abordaven diversos aspectes per avaluar la importància de les diferents competències d’un gestor esportiu. Els resultats van mostrar que es donava més importància a les competències relacionades amb la gestió de les instal·lacions esportives i menys a la gestió dels recursos humans. Les diferències per raó de sexe van ser escasses: tan sols es van trobar diferències significatives en la competència Gestió de la planificació estratègica. En conclusió, és difícil posar-se d’acord sobre la importància de les competències d’un bon gestor esportiu, mentre es coincideix en la necessitat de dur a terme anàlisis en les àrees de finances, gestió d’esdeveniments, planificació i gestió d’instal·lacions esportives.

Introducció

A Europa, es van introduir una sèrie de polítiques esportives públiques sota el lema “Esport per a tothom”, amb l’objectiu de promoure la pràctica esportiva de totes les persones sense discriminació. Aquestes polítiques es van dissenyar per fomentar els hàbits saludables i el benestar general (Dichter et al., 2019; Dyreson, 2011). Arran d’aquest nou paradigma de desenvolupament esportiu global, van sorgir immediatament el tema i la necessitat de professionalitzar les entitats esportives (Girginov, 2010; López-Carril et al., 2019). El Consell de la Unió Europea (UE) ha aprovat declaracions sobre la importància de l’esport en el foment de la inclusió social activa. Aquestes declaracions destaquen tres aspectes per augmentar la inclusió social a través de l’esport: garantir l’accés a l’esport a totes les persones; maximitzar el potencial de l’esport per enfortir la societat, així com la seva unitat i desenvolupament, i facilitar l’intercanvi internacional d’estratègies i enfocaments (Hylton i Totten, 2013), entre els quals podem incloure la igualtat de gènere en l’esport. Concretament, en matèria d’igualtat, hi ha nombrosos instruments normatius i documents de polítiques públiques a escala de la UE, com les Recomanacions del Grup d’Experts en Bona Governança sobre la Igualtat de Gènere en l’Esport (2016), on s’afirma que “els responsables polítics i les parts interessades en l’esport han de prendre una consciència més gran del valor de la igualtat de gènere per millorar la governança i el rendiment de les entitats esportives des dels punts de vista social i econòmic”. Així mateix, el Full de ruta de la UE per a l’esport 2017-2020, en la seva segona prioritat relacionada amb la dimensió econòmica de l’esport, promou la igualtat de gènere en l’esport, així com els beneficis i reptes del mercat únic digital per a un millor finançament i comercialització de l’esport. Des d’aquest punt de vista, sorgeix la necessitat d’analitzar quines són les principals competències i habilitats que ha de tenir o millorar un futur professional per gestionar entitats esportives i treballar-hi (Sesinando et al., 2022).

Malgrat aquestes polítiques, hi ha estudis que destaquen que les qualitats relacionades amb un gestor d’èxit continuen estant vinculades a la masculinitat, la qual cosa dificulta l’accés de les dones a càrrecs directius (Campuzano, 2019). Això indica una resistència a l’equilibri de gènere en la governança esportiva, que també es deu al capital esportiu i als hàbits dels membres dels consells, així com a la capacitat dels esmentats membres d’utilitzar això per normalitzar prejudicis que podrien excloure les dones (Knoppers et al., 2021; Pérez-Chuecos i Rodríguez- Ferrán, 2021). També s’enfronten a altres barreres com ara: la dificultat per conciliar la vida laboral i familiar; els rols socials i tradicionals; els prejudicis sobre les dones en càrrecs directius; la discriminació per raó de sexe; l’existència d’un predomini masculí en l’àmbit esportiu i cultural, i la infravaloració de les capacitats de les dones (Albu i Grigore, 2020).

Segons estudis recents, la gestió esportiva com a camp multidisciplinari inclou diverses àrees, com ara l’economia de l’esport, el dret esportiu, la gestió, la comptabilitat, el màrqueting esportiu, la planificació d’esdeveniments, l’auditoria i les polítiques públiques, entre moltes altres (Teixeira et al., 2019; Zanatta et al., 2018). Tot i així, a causa de les diferents cultures i contextos en els quals es desenvolupa la gestió esportiva, s’observa una gran varietat quant a les competències del gestor. En estudis anteriors, es concedia més importància a determinades habilitats, com ara la teoria i els fonaments de l’esport; la llengua estrangera, i la capacitat d’aprenentatge i les tècniques de gestió (Ko et al., 2011). Entre les competències que es consideren més importants als Estats Units, es pot esmentar l’elaboració de pressupostos, l’establiment de prioritats, la capacitat de delegar, la planificació i l’avaluació del personal (Case i Branch, 2003), mentre que a Portugal prevalen competències com la planificació, la gestió de recursos, el lideratge, els coneixements especialitzats i el comportament ètic (Joaquim et al., 2011). Dos investigadors brasilers van suggerir també les habilitats de planificació estratègica i màrqueting relacional (Sordi i Theobald, 2017). En el present estudi, utilitzem un qüestionari validat (Isai, 2015) per identificar les competències que consideren essencials els gestors esportius de diversos països europeus, entre les quals destaquen les següents, algunes de les quals coincideixen amb estudis anteriors (Quero-Calero et al., 2022): Instal·lacions esportives, Màrqueting i finances, Planificació estratègica, Recerca, Recursos humans i Gestió d’esdeveniments.

En aquest sentit, no hi ha un clar consens sobre les habilitats i competències que ha de tenir un gestor esportiu per garantir una millor administració dels recursos, i menys encara en el cas dels gestors d’equips femenins. Per aquesta raó, el present estudi tenia per objectiu general analitzar la importància de les competències de gestió esportiva segons els gestors/directius d’equips esportius femenins semiprofessionals. Aquests eren els objectius concrets: a) esbrinar les diferències entre sexes respecte a la importància percebuda de les competències de gestió esportiva, i b) determinar les diferències entre directius de diferents països europeus respecte a la importància percebuda de les competències de gestió esportiva.

Metodologia

Aquest estudi és transversal, descriptiu i quantitatiu. També es va demanar a tots els participants que atorguessin el seu consentiment informat per escrit abans de participar en l’estudi, que havia estat aprovat prèviament pel comitè ètic de la Universitat Catòlica de Múrcia (Espanya) en aplicació de la legislació vigent (CE112002) i d’acord amb el codi de l’Associació Mèdica Mundial i la Declaració de Hèlsinki.

Participants

Van participar en l’enquesta 209 gestors/directius d’equips esportius femenins semiprofessionals (Z = 95 %; e = 6.8 %), dels quals el 57.9 % eren dones (n = 121) i el 42.1 %, homes (n = 88). L’edat mitjana era de 38.89 ± 9.00 anys. La majoria (84.2 %) dels enquestats tenia un títol universitari (el 50.2 % tenia una llicenciatura; el 26.8 %, un màster, i el 7.2 %, un doctorat). Quant a l’origen, es van enquestar 44 persones d’Espanya (n = 21.1 %), 44 de Bulgària (n = 21.1 %), 41 d’Alemanya (n =19.6 %), 40 d’Itàlia (n = 19.1 %) i 40 de Croàcia (n = 19.1 %).

Tenint en compte l’accessibilitat de la mostra i la seva disposició a participar en l’estudi, es va utilitzar un mostreig no probabilístic per conveniència. Aquests van ser els requisits d’inclusió: ser més gran de 18 anys, gestionar o dirigir un equip europeu esportiu femení semiprofessional i tenir més d’un any d’experiència en aquest lloc de treball.

Instruments i material

Es va utilitzar el qüestionari creat per Isai (2015) per examinar la importància que els gestors esportius atorgaven a diverses competències. L’eina contenia 24 ítems en total, que es desglossaven en sis factors: F1 Gestió d’instal·lacions esportives (7 ítems), F2 Màrqueting i gestió financera (6 ítems), F3 Gestió de la planificació estratègica (4 ítems), F4 Gestió d’esdeveniments (3 ítems), F5 Gestió de recursos humans (2 ítems), i F6 Recerca (2 ítems). Les possibles respostes anaven d’1 (gens important, innecessari) a 7 punts (molt important, crucial) en una escala de Likert. Es va utilitzar l’α de Cronbach per analitzar la coherència interna de l’instrument (F1 α = .90; F2 α = .87; F3 α = .92; F4 α = .92; F5 α = .90, i F6 α = .88), considerada alta (Corbetta, 2007).

Procediment

L’obtenció de dades es va dur a terme durant un període de sis setmanes (de l’1 de juny al 12 de juliol de 2020). Els participants van rebre l’enquesta per via electrònica a través de la plataforma d’enquestes Google Forms®. Sempre que els participants complissin els requisits d’inclusió i no hi hagués cap incentiu econòmic o acadèmic perquè participessin, no hi va haver restriccions a la participació. També es va garantir l’anonimat durant el tractament i l’anàlisi de les dades.

Anàlisi de dades

Mitjançant la correcció de significació de Lilliefors de la prova de Kolmogorov-Smirnov, es va analitzar la distribució de les dades i es va obtenir un valor inferior a .05. En conseqüència, es van utilitzar proves estadístiques no paramètriques per a la corresponent anàlisi de les dades, ja que aquestes no complien els supòsits de normalitat. Es va fer dos tipus d’anàlisi per abordar l’objectiu de l’estudi. En primer lloc, l’anàlisi descriptiva de les variables quantitatives (mitjana i desviació típica). En segon lloc, es van utilitzar la U de Mann-Whitney i l’H de Kruskal-Wallis per analitzar les variables en relació amb el sexe i el país d’origen de l’enquestat, respectivament. Per dur a terme l’anàlisi estadística, es va emprar el paquet de programes informàtics SPSS® Statistics v.27.0.

Resultats

A continuació es mostren les conclusions de l’estudi segons la importància percebuda de les competències que componen els elements del qüestionari: F1 Gestió d’instal·lacions esportives té set ítems, seguit de F2 Màrqueting i gestió financera amb sis, F3 Gestió de la planificació estratègica amb quatre i F4 Gestió d’esdeveniments amb tres, mentre que F5 Gestió de recursos humans i F6 Recerca tenen dos ítems cadascun. També es va examinar el vincle entre les variables en relació amb el sexe i el país d’origen de l’enquestat.

Quant als resultats descriptius generals, les competències a què els gestors van concedir més importància van ser les relacionades amb Gestió d’instal·lacions esportives (F1; 6.21 ± 0.67). En canvi, les relacionades amb Gestió de recursos humans (F5; 5.73 ± 1.08) van ser les pitjor valorades pels enquestats (Taula 1).

Taula 1

Resultats descriptius de la importància percebuda de les competències de gestió esportiva.

Veure Taula

Quant a la importància percebuda de cada un dels ítems que componen els factors, els gestors esportius van assignar el valor més alt a les competències relacionades amb Introduir mesures per prevenir incidents i accidents (F1; 6.48 ± 0.78), seguides de Dissenyar estratègies per minimitzar la repercussió dels riscos (F1; 6.46 ± 0.72). En canvi, les menys valorades van ser les relatives a Definir i establir normes de qualitat per als empleats (5.71 ± 1.12) i Fomentar l’anàlisi de dades amb finalitats de recerca (5.71 ± 1.16), seguides d’Avaluar el rendiment dels empleats en funció dels resultats (5.76 ± 1.15). 

Els resultats segons el sexe dels enquestats (Taula 2) van mostrar que els gestors esportius masculins van donar una puntuació mitjana més alta en la valoració de la importància percebuda en tots els factors analitzats. Tot i així, només es van trobar diferències amb significació estadística (U = 4,394.00; p = .028; r = .152) respecte al sexe femení a F3 (Gestió de la planificació estratègica).

Taula 2

Resultats descriptius de la importància percebuda de les competències de gestió esportiva en funció del sexe.

Veure Taula

Finalment, quant als resultats segons el país d’origen dels gestors esportius enquestats, es van detectar diferències amb significació estadística en tots els factors analitzats (F1 H = 83.793, E_R² = .403, p  <.001; F2 H = 53.112, E_R² = .255, p < .001; F3 H = 81.337, E_R² = .391, p < .001; F4 H = 98.829, E_R² = .475, p < .001; F5 H = 110.761, E_R² = .533, p < .001; F6 H = 102.259, E_R² = .492, p < .001) (Taula 3).

Taula 3

Resultats descriptius de la importància percebuda de les competències de gestió esportiva segons el país.

Veure Taula

Pel que fa a les competències més ben valorades, els directius espanyols van concedir més importància a la competència relacionada amb la Gestió d’esdeveniments (6.27 ± 0.81), igual que els enquestats de Bulgària (6.45 ± 0.65). Els italians van valorar més positivament les competències relacionades amb Màrqueting i gestió financera (6.13 ± 0.42), de la mateixa manera que els enquestats d’Alemanya (5.74 ± 0.50). Finalment, i coincidint amb el màxim valor assignat a una de les competències, els directius croats van considerar que la més important era la de Gestió d’instal·lacions esportives (6.90 ± 0.22). En relació amb les competències pitjor valorades, els gestors esportius búlgars (6.00 ± 1.00) i croats (6.72 ± 0.41) van considerar que eren les relacionades amb Màrqueting i gestió financera. Per la seva part, Itàlia (4.85 ± 0.84) i Alemanya (4.84 ± 0.91) van coincidir en l’atribució del mínim valor d’importància percebuda a Gestió de recursos humans. Finalment, els directius espanyols (5.89 ± 1.15) van considerar menys importants les competències relacionades amb Recerca.

Discussió

Les àrees d’interès dels gestors esportius són diverses i exigeixen una sèrie de competències difícils de definir, ja que difereixen en funció de l’estructura de l’entitat, la cultura i les polítiques nacionals (Lis i Tomanek, 2020). L’objectiu principal d’aquest estudi era examinar com perceben la importància de les competències de gestió esportiva els directius i gestors dels equips esportius femenins semiprofessionals d’Europa.

Es van incloure sis elements competencials (Gestió d’instal·lacions esportives, Màrqueting i gestió financera, Gestió de planificació estratègica, Gestió d’esdeveniments, Gestió de recursos humans i Recerca) per als gestors esportius de les entitats esportives guatemalenques, en aplicació de l’estudi d’Isai (2015). En aquest sentit, els gestors esportius enquestats van concedir més importància a les competències relacionades amb Gestió d’instal·lacions esportives mentre que les relacionades amb Gestió de recursos humans van rebre una puntuació més baixa. En la mateixa línia, els estudis anteriors destacaven la gestió del manteniment de les instal·lacions com una de les competències més valorades pels gestors de clubs esportius per fer una feina competent, així com la gestió del material i la gestió de riscos (Batista et al., 2016; Eksteen et al., 2013). En relació amb això últim, els ítems més valorats pels enquestats dins del factor Gestió d’instal·lacions esportives van ser Introduir mesures per prevenir incidents i accidents seguit de Dissenyar estratègies per minimitzar la repercussió dels riscos. En aquest sentit, en l’estudi dut a terme per Case i Branch (2003), els gestors d’instal·lacions esportives van atorgar més importància per al desenvolupament de les seves funcions a les competències relacionades amb l’avaluació dels requisits de seguretat i la gestió de riscos. Quant a la importància de la competència relacionada amb Gestió de recursos humans, els estudis anteriors mostren resultats contradictoris: per exemple, mentre que l’estudi de Koustelios (2005) sobre les competències directives dels directius de clubs esportius a Grècia coincideix a assenyalar aquesta competència com la menys valorada, l’estudi d’Eksteen et al. (2013) de directius de clubs esportius a Sud-àfrica situa la generació de descripcions de llocs de treball, la gestió de la formació dels empleats i la gestió de la incorporació dels empleats com algunes de les competències a les quals es dona més importància. Malgrat els resultats que es van obtenir, convé que els gestors esportius millorin les seves competències en recursos humans o n’adquireixin (Sordi i Theobald, 2017), ja que és una de les activitats específiques de gestió a què més temps dediquen (Whisenant i Pedersen, 2004). 

En relació amb el sexe dels gestors esportius, cada vegada hi ha més dones en càrrecs directius, amb un alt nivell de responsabilitat i experiència, per la qual cosa la qüestió de la igualtat quant a representació de sexes és un tema candent (Piggott i Pike, 2020; Swanson et al., 2020). No obstant això, els estudis anteriors mostren que el sexe masculí continua sent predominant entre els professionals actius en la gestió esportiva, malgrat el recent augment de dones en la gerència esportiva (Azevêdo i Spessoto, 2009; Batista et al., 2016; Da Cunha Bastos et al., 2006; De Miranda et al., 2017; Dragos i Cristea, 2016; Eksteen et al., 2013; Filho et al., 2013; Ko et al., 2011; Retar et al., 2013; Ross i Schurger, 2007; Santos et al., 2022; Sarmento et al., 2006; Sesinando et al., 2022; Tripolitsioti, 2005), la qual cosa coincideix amb els estereotips de sexe vinculats al context esportiu (Granda Vera et al., 2018; Martínez-Abajo et al., 2020). En aquest estudi hi ha més dones que homes, circumstància que coincideix amb altres estudis com els realitzats per Mohammadi et al. (2016) i Mohammadi i Dehkordi (2013). Això es podria deure al fet que les empleades de les entitats esportives tenen una actitud més positiva cap a les gestores, la qual cosa pot ajudar a superar les barreres a què s’enfronten les dones per ascendir a càrrecs directius (Chullen et al., 2017; Koca i Öztürk, 2015; Sertkaya et al., 2013). 

En relació amb la importància atorgada a les competències segons el sexe, els homes donen de mitjana puntuacions més altes a tots els factors que les dones, i els dos sexes coincideixen en les puntuacions màximes i mínimes baixes, sense diferències respecte als resultats globals. En aquest cas, des del punt de vista estadístic, només es detecten diferències respecte a Gestió de la planificació estratègica, competència a la qual els homes assignen una puntuació significativament més alta. Les diferències per raó de sexe tampoc no són significatives pel que fa al temps que dediquen els gestors esportius a activitats específiques de gestió (Whisenant i Pedersen, 2004). Si bé hi ha estudis anteriors que han identificat obstacles específics per raó de sexe amb què topen les dones en la seva trajectòria professional, especialment prejudicis de gènere i un suport institucional inadequat, així com falta de respecte i reconeixement, algunes participants han expressat que guanyar credibilitat en un context laboral dominat pels homes ha estat tot un repte (Ross i Schurger, 2007).

L’últim objectiu era determinar les diferències entre directius de diferents països europeus en relació amb la importància percebuda de les competències de gestió esportiva. En aquest sentit, hi ha diferències estadístiques entre països quant a les puntuacions que es van atorgar a cadascuna de les competències analitzades. En concret, les competències més valorades són Gestió d’esdeveniments per a Espanya i Bulgària, Màrqueting i gestió financera per a Itàlia i Alemanya i Gestió d’instal·lacions esportives per a Croàcia. En canvi, les menys valorades són Màrqueting i gestió financera per a Bulgària i Croàcia, Gestió de recursos humans per a Itàlia i Alemanya i Recerca per a Espanya. Segons estudis anteriors, les variacions en les competències requerides i les considerades significatives per professionals i acadèmics es poden atribuir a diferències culturals i contextuals (Ko et al., 2011). Per tant, és important tenir en compte el context específic dels estudis sobre competències en la gestió esportiva, ja que s’observen diferències significatives entre les cultures nacionals, la qual cosa impedeix generalitzar els resultats a altres països. Els estudis revelen una disparitat en les competències avaluades entre directius de diferents nacionalitats, que es pot atribuir a diferències culturals (Boutet et al., 2000; Chong, 2008).

Conclusions

A partir dels resultats de la cerca, és evident que la importància de les competències de gestió esportiva per als directius i gestors d’equips esportius femenins semiprofessionals a Europa posa més èmfasi en les competències relacionades amb la gestió d’instal·lacions esportives i menys en les relacionades amb la gestió dels recursos humans. Les diferències entre sexes només són significatives respecte a les competències relacionades amb gestió de la planificació estratègica, ja que els homes donen més importància a aquestes competències que les dones. També es detecten diferències significatives en les puntuacions atorgades entre els països en els quals treballen els gestors esportius, encara que Itàlia i Alemanya coincideixen en les competències de gestió més i menys importants.

Els resultats d’aquest estudi permetran elaborar i aplicar polítiques esportives i educatives adaptades al context sociocultural del país, així com a les necessitats específiques de les dones directives d’equips esportius semiprofessionals. Així mateix, els resultats obtinguts serveixen de punt de partida per a futurs estudis en aquest àmbit.

No obstant això, l’estudi presenta algunes limitacions, com el reduït nombre de països participants, que es deu en essència al consorci de països que van participar en el projecte europeu. De cara als pròxims estudis, seria recomanable augmentar el nombre de països participants. Una altra limitació del present estudi és el fet que no s’hagin fet comparacions entre directius d’equips femenins i masculins. A més, convindria impartir cursos de formació i dur a terme altres estudis centrats en les competències dels gestors esportius, no només entre els gerents i directius, sinó també entre els esportistes i totes les parts implicades en l’esport, per poder detectar els punts forts i febles que han de tenir en compte els gestors esportius dels equips femenins.

Finançament

Aquest treball ha estat finançat per la Comissió Europea en el marc del Programa Erasmus+ [número 612986-EPP- 1-2019-1-DE-SPO-SCP].