El suport musical en la gimnàstica rítmica esportiva

Quan es parla de gimnàstica rítmica esportiva el mateix nom ja ens delata l’essència rítmica de l’activitat, però no hauríem d’entendre el concepte d’una forma exclusivista, que faci ignorar que la resta de les disciplines esportives també tenen una base rítmica, i això pel simple fet de no utilitzar l’element musical ni cap ritme extern. L’especificitat de la GRE rau en el treball corporal expressiu i simbòlic que suscita la música. Això ens fa pensar que hi ha moltes maneres de classificar les diverses activitats fisico-esportives i que, si s’escau de classificar-les en funció del ritme motor que representen, la GRE, igual que la gimnàstica artística, gaudeix d’un ritme motor diferenciable de les altres activitats esportives.
¿Qui no ha sentit, per exemple, en un entrenament d’atletisme, en un partit de bàsquet i en circumstàncies semblants frases tals com: no canviïs el ritme!, manté aquest ritme,! abaix el ritme, és massa fort!, i d’altres de semblants?
Quant a la possible classificació de les activitats fisiques esportives com a ritmes motors, podríem fer referència a la idea d’Henri Lamour, el qual en fa un intent de classificació al seu llibre: Pédagogie du Rythme.