Resum

El segle XXI serà un segle espiritual o no serà ANDRÉ MALRAUX Recentment hem assistit a un debat espontani al voltant del segle XX i la seva significació en la trajectòria històrica de l’ésser humà. La majoria dels historiadors coincideixen en assenyalar-lo com un segle curt, que pròpiament va des de 1914 fins al 1989. S’inicia amb la mundialització d’un conflicte armat ubicat bàsicament a Europa (la Primera Guerra Mundial) i conclou amb la caiguda del mur de Berlin, que suposa l’esfondrament del sistema comunista en l’Europa Oriental, l’eliminació de les barreres polítiques heretades de la guerra freda i l’aperturisme cap a un procés de globalització tecno-econòmica i cultural. Ha estat un període intens, dinàmic, terrible i esperançador, en el qual l’Occident tanca un cicle històric de cinc-cents anys d’apassionada exploració i dominació sobre el món, fonamentat en la necessitat d’occidentalitzar allò que és aliè i en la recerca de noves oportunitats. La seva històrica missió l’ha portat a refondre el món en una original unitat que porta el seu indiscutible segell: la globalització.   Durant el segle, la humanitat ha doblat la població de 3000 a 6000 milions, ha incrementat notablement l’esperança de vida (un terç més en els països desenvolupats), l’educació i la sanitat s’han convertit en serveis accessibles a tots els ciutadans, s’ha extés la informació instantània a tots els confins del planeta i ha anat accelerant-se la participació política ampliant el pluralisme i la riquesa (actualment existeix democràcia en un 46% dels països independents -88 estats-, en els quals habita un 40% de la població).