Resum

El treball que presentem incideix en una forma de treball que s’allunya de la tradicional d’entrenament dels porters d’handbol davant d’un tipus de llançaments molt concret: els de primera línia. Es posa l’accent en la importància de l’entrenament dels mecanismes perceptiu i de decisió, atès que sembla que un entrenament eminentment tècnic no és suficient, a causa del fet que amb la velocitat de reacció del porter no n’hi ha prou per arribar a la pilota abans que aquesta entri a la porteria si espera a veure’n la sortida. En aquest sentit, es tracta de justificar, a partir de les teories ja existents sobre adquisició i gestió d’informació, i d’un estudi dut a terme sobre llançaments realitzats a la Lliga ASOBAL des de primera línia, que si aconseguim una millora en la gestió que els porters realitzen de la informació que reben de l’entorn, és a dir, si millorem la seva comprensió del joc, la seva capacitat tàctica, en milloraran el rendiment davant d’aquest tipus concret de llançaments, car seran capaços d’anticipar les seves accions basant-se en un seguit de senyals que el joc els aporta i que han de ser capaços de sostreure i analitzar, per tal d’emetre una resposta ajustada en el temps i en l’espai. Per fer-ho, posem com a exemple una sèrie de tasques que se centren en una millora dels mecanismes perceptiu i de decisió.