Resum

No és freqüent la presència d’un noi amb asma a les classes d’educació física. La raó d’això no és pas perque la morbiditat de la malaltia sigui baixa (crisis intenses un 0.5% de la població escolar espanyola, hiperreactivitat només un 6-8%) (3), sinó perquè s’han endegat, erròniament, una sèrie de mecanismes sobreprotectors que impediran la seva assistència a la classe. D’una banda, els pares proven d’evitar que el nen pateixi les crisis apartant-lo d’un dels estímuls que les provoquen; els professors i la direcció de les escoles pretenen el mateix, a més de no desitjar problemes als seus centres. Els metges, que hauríem de valorar exhaustivament les possibilitats del subjecte abans de prendre cap determinació, moltes vegades per desconeixement dels beneficis de l’exercici i del joc sobre la seva malaltia, intentem fer feliços els familiars facilitant que el noi no vagi a les classes d’educació física. I, finalment, el mateix noi i els seus companys preferiran no cercar problemes, tancant-se en sí mateixos. (Taula 1.) Però… Què és l’asma? La definició mèdica de la malaltia diu que es tracta d’una malaltia caracteritzada per àmplies variacions a la resistència al flux de l’aire per les vies intrapulmonars sobre curts períodes de temps i que es manifesta per atacs recurrents de tos o dispnea (sensació d’ofec) separats per intèrvals Ihures (9)(13)(14). L’augment de la resistència al pas de l’aire a través de l’arbre bronquial es degut a un augment de la musculatura llisa bronquial, i això té per causa una hiperreactivitat d’aquesta musculatura davant d’una sèrie d’estímuls nocius. Els estímuls nocius poden ser molts: augment de la contaminació (pols, fum, sustàncies càustiques de l’ambient), presència de substàncies alergèniques en individus sensibles a les mateixes (pol.len, àcars), infeccions de l’aparell respiratori (catarro, refredat), sensibilitat a un cert tipus de medicaments, i fins i tot pot provocar-la un estímul de caràcter emocional (psico-físic). Com veiem, els desencadenats són diversos, no obstant tenen sempre una cosa en comú: necessiten d’un individu amb una hipersensibilitat prèvia.