El medi aquàtic. Pràctica, objectius i aproximació pedagògica

Yves Camus

Idioma de l’original

Citació

Camus, Y. (1986). El medio acuático. Práctica, objetivos y aproximación pedagógica. Apunts. Educación Física y Deportes, 05, 27-36.

84Visites

Resum

Tota matèria vivent és constituïda a base d’aigua. La química de la vida és la química de les solucions aquoses. D’altra banda, i,no prové el poder màgic de l’aigua del fet que fa quatrecents milions d’anys va aparèixer la vida sobre la terra en l’inmens oceà que la recobria gairebé per complet? Segons la tesi dé Leroy-Gourhan, l’home, pel fet de ser bípede, constituiria la darrera etapa de l’alliberament del medi aquàtic: “Per una part, ell encarnaria, en la seva humanitat, l’alliberament del medi aquàtic d’origen, i, per l’altra, a nivell cultural, la història de la relació de l’home amb l’aigua seria la de la conquesta de l’aigua sobre la terra”. Cadascú la seva pròpia visió de l’aigua i la percep certament amb els seus sentits, però també per un conjunt d’imatges mentals més o menys fantasioses en funció d’una mitologia personal: “Quin és el veritable rostre de l’aigua? ,Quants en té? ¿Quin és el que estimem i amb quin d’ells nodrim les nostres aversions? No és pas l’aigua la que odiem, sinó allò que, en un moment donat, en determinades condicions, ella significa per a nosaltres, és per això que l’estimem o no!” explica G. Bachelard en L’Eau et les Réves. L’aigua, en tant que element “natural” és associada a la bellesa, a la puresa; invita a la passivitat. El bany, en les imatges literàries, ve il.lustrat per l’evocació de formes femenines despullades que emergeixen de l’aigua que entorboleixen tal com Venus sortint de la mar. “Culturalitzada”, quan es carrega de violència, pot canviar de sexe. L’aigua violenta aviat esdevé aigua que és violentada en un combat “cos a cos” per intentar dominar-la millor; cal aprendre a nedar a fi d’evitar el risc d’ofegar-se! En astrologia, dels dotze signes del zodíac, tres són consagrats a l’element “aigua”. Càncer simbolitza les “aigües mares”, les de la gestació i, per analogia, la relació amb la mare, el somni i l’imaginari. Escorpí simbolitza l'”aigua-metamorfosi” que destrueix i dissol els elements per tornar a elaborar-los de forma diferent; està en relació amb tots els esdeveniments pels quals el ser ha de passar per transformar-se. Piscis, en fi, tradueix, després de la metamorfosi, el retorn a l’universal: és l’aigua oceànica de la comunió amb tot allò que viu a l’univers.

ISSN: 2014-0983

Publicat: 1 d'octubre de 1986