El material com a mitjà d’aprenentatge i de relació pedagògica en l’activitat física

El material educatiu és un mitjà més en l’àrea educativa. Permet, partint de la pròpia experiència del nen i de la seva manipulació, l’educació dels sentits i porta de manera progressiva al descobriment i interiorització dels conceptes. Per a millorar el seu desenvolupament i aprenentatge, el nen ha de tenir al seu abast els objectes indispensables que Ii permetin dur a terme les experiències, car “manipular és aprendre”. Històricament, són Decroly i Montessori qui amb Ilurs mètodes i material específic ressalten la seva importància en el corrent educatiu. És Montessori qui diu, referint-se al material, que aquest ha de ser estructurat: sitematitzat científicament, presentant al nen jocs sensomotrius graduats per dificultat creixent. En lcs gimnàstiques tradicionals es manté el caràcter formalista dels materials que les integren, així com la seva estructuració i organització. A. Langlade i R. Langlade (1983) comenten “que la gimnàstica neosueca assenyala els següents aspectes positius sobre l’ús dels materials portàtils (manuals): són una extraordinària font de recursos que ofereix varietat en els treballs diaris, convertint-se en un dels centres d’atenció de l’activitat, proporcionant la consecució d’una més gran relaxació neuromuscular, l’obtenció d’un major scntit de l’impuls, la consecució d’una més acabada expressió rítmica; ofereixen possibilitats d’entrenar noves i subtils coordinacions generant habilitats motrius específiques; són font d’energia i plaer en l’activitat. Els materials més cmprats són: les cordes, pilotes de diferent grandària, les bosses, els aros”.