El joc de pilota al Mèxic pre-colombí

Carmen Huera Cabeza

Idioma de l’original

Citació

Huera Cabeza, C. (1994). El juego de pelota en el México precolombino. Apunts. Educación Física y Deportes, 33, 6-11.

4Visites

Resum

Quan Cortés i el seu petit exèrcit de quatre-cents homes varen veure per primera vegada la ciutat de Tenochtitlan, capital de l’imperi asteca i actual Ciutat de Mèxic, quedaren meravellats de la seva magnificència i grandiositat. El mateix Cortés, a les Cartas de relación de la conquista de México, diu: “Es tan grande la ciudad como Sevilla y Córdoba (…) Son las calles della muy anchas y muy derechas (…) Tiene muchos mercados (…) Tiene otra plaza como dos veces la ciudad de Salamanca.” Però la principal meravella de la ciutat, que va provocar alhora l’admiració i el rebuig dels espanyols, fou el recinte sagrat que ocupava el centre de Tenochtitlan i que era, tot sigui dit, molt més gran que la immensa plaça on s’alça actualment la catedral i d’altres monuments. La grandiositat dels temples-piràmide, els palaus, els altars i les terrorífiques imatges de les divinitats provocaren l’admiració dels espanyols, mentre que els ritus macabres i les cerimònies sanguinàries que s’hi celebraven els provocaren un gran rebuig. Fou també a Tenochtitlan on Cortés i els seus contemplaren per primera vegada el sorprenent joc de pilota que practicaven els asteques. Sembla que fou el mateix emperador Moctezuma —segons els cronistes un jugador excel·lent— qui va mostrar el joc a Cortés. Aquest joc s’anomenava Ulama, i es practicava als Tlaxtli, construccions arquitectòniques especials, situades als recintes de culte, molt a prop dels temples-piràmide principals. Els cronistes espanyols, com ara fra Bernardino de Sahagún, fra Diego Duràn, Alvarado Tezozomoc, Torquemada i d’altres, ens proporcionen moltes dades sobre les modalitats de joc, els camps on es practicava i les pilotes que s’utilitzaven.

ISSN: 2014-0983

Publicat: 1 de juliol de 1993