Resum

A l’article es presenta una investigació de l’efecte del factor variabilitat en una tasca perceptiva com ara el llançament de mòbils. Es va utilitzar com a base teòrica, “el model de camp” proposat per Roca (1999). La tasca consistia a llançar diferents pilotes a una cistella amb un bot previ a terra i la variabilitat va ser manipulada alterant el rang de pressió de les pilotes sobre una pressió estàndard. Els subjectes es van dividir aleatòriament en 4 grups. A cadascun li corresponia un rang diferent de variabilitat de la pressió dels mòbils: 0 %, +/-20 %, +/-40 % i +/-60 % sobre la pressió estàndard. Es van crear dues condicions experimentals. En la primera condició, tots els subjectes realitzaven la mateixa tasca motriu, sense tenir l’oportunitat de conèixer la pressió de les pilotes abans de llançar-les i en la segona condició, la tasca era la mateixa, però en aquesta ocasió els subjectes havien de botar la pilota a terra abans de llançar-la. Els resultats obtinguts mostren una disminució en el rendiment com més gran és el grau de variabilitat en la situació de desconeixement de la pressió de les pilotes abans de realitzar el llançament, però un rendiment semblant en la segona condició experimental. Aquests resultats permeten d’explicar les variacions en la precisió que s’observen en determinades situacions esportives a causa de la conducta erràtica o variable d’elements físics (material, condicions meteorològiques, etc.) i com es resol aquesta variabilitat.