El desenvolupament professional de l’entrenador de futbol base centrat en el treball col·laboratiu en un club amateur

La base conceptual sobre la qual s’assenta aquesta experiència s’identifica amb les paraules dedicades al docent per Day i Pennington (1993) a Moral (1998, pàg. 75), els quals “reconeixen que el desenvolupament del coneixement de la destresa o habilitat professional de professor (entrenador) és una cosa que no es transmet d’un sol cop, sinó que es desenvolupa en el temps tot al llarg de la carrera professional, en un procés perllongat d’aprendre a ensenyar a partir de l’experiència. Aquells que advoquen per una reflexió en l’acció i sobre l’acció (Schön, 1993), estan reconeixent que el coneixement és guanyat a través de l’experiència”.  D’aquesta manera, el problema d’investigació que dóna lloc a la investigació, podem descriure’l de la forma següent: Com plantejar l’organització i funcionament de les categories formatives d’un club de futbol, d’una manera que permeti el desenvolupament professional dels seus entrenadors, i fomenti en aquests una actitud crítica i reflexiva en cerca de l’increment de la seva competència professional i de la qualitat del seu ensenyament i entrenament? Sobre la base d’aquest problema, l’objectiu o propòsit general de la investigació (Marcelo, 1995), es planteja de la manera següent: “Identificar formes de treball que fomentin el desenvolupament professional de l’entrenador en etapes formatives dintre d’un club de futbol”. Per a abordar la formació permanent de l’entrenador de futbol, en concret la seva formació en el centre de treball (formació en l’acció), utilitzem com a procediment d’investigació, la investigació en l’acció, en sincronització amb altres estratègies de formació, com ara,bàsicament, el treball col·laboratiu i la reflexió. La investigació es va dissenyar en tres fases (contextualització, execució-desenvolupament i avaluació de l’experiència), i els resultats obtinguts van ser manipulats a través del programa informàtic Aquad cinc, per realitzar posteriorment l’oportuna anàlisi de dades (anàlisi de contingut). Entre les nombroses conclusions a què hem arribat, destaquem: La dinàmica de treball col·laboratiu possibilita que els entrenadors aprenguin recíprocament, fruit de l’interès mutu per aprendre. Fruit de la participació activa en l’experiència col·laborativa es produeix un increment dels recursos i capacitats de l’entrenador, fonamentalment a causa de la presa de consciència sobre tot el que es fa, tot convertint així l’actitud crítica en un mitjà i/o estratègia de millora.