El cronòmetre, un símbol actual de l’esport

Des de la remota menció expressada per la mitologia grega de Kronos —déu del temps— i dels diferents tipus de mesura d’aquest temps a través dels diversos rellotges creats per l’ésser humà (rellotges de sol, de sorra, etc.) l’home ha tecnificat i generalitzat aquest instrument de mesura temporal. El primer esment documental que disposem d’un cronòmetre amb segundera apareix en el London-Gazette (1701). Més endavant, un tractat anglès d’hípica dóna una marca en hores, minuts i segons. El cinquè segon apareix el 1866; la dècima, entre les dues guerres mundials; la centèsima ha arribat a ser avui de rigor en les grans competicions esportives. Gràcies al cronòmetre, el rècord, l’esdeveniment, la notícia esportiva, s’han fet possibles. El terme cronòmetre es limita al temps racional, lineal, en definitiva, un temps marcat per la modernitat, un temps marcat per i per a l’esport. Però el cronòmetre pren diverses formes per mesurar amb exactitud el temps, amb diversos estris i noves tècniques. Les sortides de determinades especialitats atlètiques són objectivades utilitzant sensors elèctrics (cronòmetre electrònic). Per observar les arribades en les curses s’utilitza la foto-finish; de la mateixa manera, els sensors en les piscines i en l’entrenament, els pulsòmetres o cardiòmetres per registrar i anotar la relació esforç/freqüència cardíaca/temps.