Resum

De la panera de les oportunitats recobrades, surt amb la seva fascinació plàstica, regulada per nous pifres màgics, LA CORPORKTAT; s’insinúa amb els ulls prenyats de nous significats en una societat disposada sempre a negar-la i incapaç d’introduir-la dins la proveta de les noves alquímies. Nous mags, embruixadors, bruixes, follets, i també músics amb pifres desafinats la canten pels carrers del món sorprenent i meravellant als sense-cos, esclaus de la societat que consumeixen. Redescobrim a cada pas brins de la història de les nostres negacions o el cos, l’etern tabú, ocupa un lloc fascinant i misteriós. L’Educació, fet unificant per definició, recobra en part la seva pròpia essència i sembla redescobrir allò que mai no ha pogut deixar de considerar: el Cos. La familia, l’escola, la societat, senten en el seu interior des de fa poc, aquesta presència renovada, fascinant i comprometedora, creativa i conservadora, fantàstica i estereotipada, descoberta i consumada i. incapaces de rebre el seu valor natural i en cert sentit revolucionari, confien la corporeïtat a nous experts, generalment serfs i fabricants del sistema. És així com tot s’engloba i no cs renova, sinó que produeix nous consums; conèixerse, comunicar, ésser junts, educar, créixer i desenvolupar-se troben noves i atractives receptes que indueixen a tancar-se cada cop més en el propi microcosmos operatiu i personal. Es el reflux operant el qui accepta la novetat per a convertir-la en moda, i el qui utilitza la moda per a confeccionar disfresses cada cop més particulars i interessant. L’observador que forma part d’aquest món i no sap, perquè objectivament no pot, aixecar el cap per a mirar, es complauria en examinar més aspectes, vist el caràcter generalitzador i general del tema, però remarcant a posteriori que l’espai-temps és limitat i que es veu obligat a centrar-se en una dada parcial, accepta “parlar” del cos, car el foli no pot desenvolupar la tridimensionalitat, i restringir el camp al cos que va a l’Escola. Quan fa que el cos va a l’escola? Si més no, en fa 2500 anys! Estovat, menyspreat, escarnit, afínat, entrenat, revisat, acceptat, marginat, fragmentat, negat, ha marcat indeleblement amb la seva presència incòmoda però irrenunciable, ja que és essència mateixa de l’home, l’educació de la humanitat, abans i després de la invenció de l’ambient educatiu.