El cicloturisme. Esport cultura damunt la bicicleta.

José María Oliva Melgar

Idioma de l’original

Citació

Oliva Melgar, J. M. (1986). El cicloturismo. Deporte y cultura sobre la bicicleta. Apunts. Educación Física y Deportes, 04, 46-51.

94Visites

Resum

És molt freqüent, i fins i tot lògic, que sempre que es parla de ciclisme es pensi immediatament en les grans competicions internacionals i s’e voqui el nom i els triomfs dels grans campions professionals de la bicicleta. Però hi ha també una modalitat ciclista que pot arribar a un nombre il.limitat de practicants: el cicloturisme. Aquest terme anomena la pràctica del ciclisme que uneix esport i cultura, exercici físic i formació. Una modalitat de ciclisme que pot proporcionar excel·lents jornades d’amistat i camaraderia i que, a més, té múltiples varietats i opcions, adaptables a tot tipus de practicants. Comprèn tant el fet de recórrer uns quants quilòmetres en bicicleta prop de casa com la realització d’un llarg viatge per l’estranger amb objectius esportius i turístics perfectament planificats. No hi ha, doncs, una definició exacta de cicloturisme; ja que aquest terme inclou totes les classes de ciclisme recreatiu, o sia, no competitiu. Designa l’activitat feta a la bicicleta amb una finalitat esportiva, turística i d’esbarjo, excloent-hi expressament tot allò que representi competició o el desplaçament amb la bicicleta amb una finali,at exclusivament utilitària. Els seus límits, per tant, són poc precisos, però l’expressió ens mostra el més fonamental: ciclisme i turisme, sense deixar de banda l’esport i el plaer cultural. La bicicleta és una màquina de bellesa senzilla, l’origen de la qual el podem trobar al segle XVIII, que ha sabut incorporar l’última tecnologia, i que amb el cicloturisme es converteix en un bon passaport cap a un món de salut, cultura, ecologia, formació humana i de convivència democràtica.

ISSN: 2014-0983

Publicat: 1 d'abril de 1986