Efectes sobre la condició física d’un programa d’exercicis en clarinetistes i oboistes, estudiants d’ensenyaments professionals, mitjançant una eina E-Learning

Clara Gallego-Cerveró

*Correspondència: Clara Gallego Cerveró clagacer@mail.ucv.es

Idioma de l’original Espanyol

22Visites

Resum 

La majoria d’estudis relacionats amb la salut dels músics es vinculen a l’epidemiologia lesional específica d’aquest àmbit professional, però són escasses les recerques relacionades amb les estratègies de prevenció. Per això, és necessari buscar mesures destinades a reduir el risc de lesió, tenint com a premissa principal la individualització i les característiques dels instruments musicals. A través de la revisió bibliogràfica, s’ha evidenciat que les causes de lesió més comunes són produïdes pel propi instrument, la falta de condició física (Sardá, 2003) i l’exigència del repertori (Bejjan et al., 1996; Carson, 2003), entre altres. Aquesta recerca proposa l’aplicació d’un programa autònom específic d’exercicis adreçat a clarinetistes i oboistes, dissenyat per millorar la seva condició física general i postura corporal, mitjançant l’enfortiment del membre superior i el raquis, emprant una eina E-learning. Per verificar el programa d’exercicis, es va realitzar un estudi pilot la durada del qual va ser de 18 sessions, dut a terme per 19 estudiants d’ensenyaments professionals en les especialitats de clarinet i oboè. La capacitat aeròbica dels participants no va experimentar una evolució significativa, però sí que es van obtenir canvis en la força del trapezi i el dorsal ample (p = .001). En relació amb la postura corporal, l’alineació del vèrtex cap-coll (p = .003), el mentó retrotret (p = .025) i l’acromi alineat amb l’orella i el trocànter major (p = .008), van ser les dades més representatives. Així mateix, va tenir transferència per tocar l’instrument amb l’alineació de l’acromi amb el lòbul de l’orella i el trocànter major (p = .005). Després de diverses modificacions del programa, es va plantejar un segon estudi de 12 sessions (n = 29). Els valors de força també van resultar significatius per al trapezi (p = .003) i el dorsal ample (p = .008), destacant amb anàlisis predictives les possibles variacions en la força del dorsal després de les primeres 6 sessions (p = .006). A més, les proves realitzades van mostrar que els resultats obtinguts van comportar canvis favorables en la postura corporal quan es tocava l’instrument, respecte a l’avaluació inicial. Els usuaris van avaluar positivament l’eina E-learning emprada, obtinguda mitjançant el disseny d’un qüestionari ad hoc. Finalitzat l’estudi, es va concloure que el programa d’exercicis proposat a través d’aquesta eina facilita un desenvolupament positiu de la força i canvis posturals favorables en bipedestació amb transferència a la pràctica instrumental, per la qual cosa podria ser un procediment efectiu per a la prevenció de lesions en aquest col·lectiu.

Paraules clau: ejercicio, exercici, lesiones, lesions, música, prevenció.

 

ISSN: 2014-0983

Data de lectura: 12 d'abril de 2017