Efectes sobre la condició física d’un programa d’exercicis en clarinetistes i oboistes, estudiants d’ensenyaments professionals, mitjançant una eina E-Learning
Clara Gallego-Cerveró
*Correspondència: Clara Gallego Cerveró clagacer@mail.ucv.es
Resum
La majoria d’estudis relacionats amb la salut dels músics es vinculen a l’epidemiologia lesional específica d’aquest àmbit professional, però són escasses les recerques relacionades amb les estratègies de prevenció. Per això, és necessari buscar mesures destinades a reduir el risc de lesió, tenint com a premissa principal la individualització i les característiques dels instruments musicals. A través de la revisió bibliogràfica, s’ha evidenciat que les causes de lesió més comunes són produïdes pel propi instrument, la falta de condició física (Sardá, 2003) i l’exigència del repertori (Bejjan et al., 1996; Carson, 2003), entre altres. Aquesta recerca proposa l’aplicació d’un programa autònom específic d’exercicis adreçat a clarinetistes i oboistes, dissenyat per millorar la seva condició física general i postura corporal, mitjançant l’enfortiment del membre superior i el raquis, emprant una eina E-learning. Per verificar el programa d’exercicis, es va realitzar un estudi pilot la durada del qual va ser de 18 sessions, dut a terme per 19 estudiants d’ensenyaments professionals en les especialitats de clarinet i oboè. La capacitat aeròbica dels participants no va experimentar una evolució significativa, però sí que es van obtenir canvis en la força del trapezi i el dorsal ample (p = .001). En relació amb la postura corporal, l’alineació del vèrtex cap-coll (p = .003), el mentó retrotret (p = .025) i l’acromi alineat amb l’orella i el trocànter major (p = .008), van ser les dades més representatives. Així mateix, va tenir transferència per tocar l’instrument amb l’alineació de l’acromi amb el lòbul de l’orella i el trocànter major (p = .005). Després de diverses modificacions del programa, es va plantejar un segon estudi de 12 sessions (n = 29). Els valors de força també van resultar significatius per al trapezi (p = .003) i el dorsal ample (p = .008), destacant amb anàlisis predictives les possibles variacions en la força del dorsal després de les primeres 6 sessions (p = .006). A més, les proves realitzades van mostrar que els resultats obtinguts van comportar canvis favorables en la postura corporal quan es tocava l’instrument, respecte a l’avaluació inicial. Els usuaris van avaluar positivament l’eina E-learning emprada, obtinguda mitjançant el disseny d’un qüestionari ad hoc. Finalitzat l’estudi, es va concloure que el programa d’exercicis proposat a través d’aquesta eina facilita un desenvolupament positiu de la força i canvis posturals favorables en bipedestació amb transferència a la pràctica instrumental, per la qual cosa podria ser un procediment efectiu per a la prevenció de lesions en aquest col·lectiu.
ISSN: 2014-0983
Data de lectura: 12 d'abril de 2017
Editat per: © Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC)
© Copyright Generalitat de Catalunya (INEFC). Aquest article està disponible a la url https://www.revista-apunts.com/. Aquest treball està publicat sota una llicència Internacional de Creative Commons Reconeixement 4.0. Les imatges o qualsevol altre material de tercers d’aquest article estan incloses a la llicència Creative Commons de l’article, tret que s’indiqui el contrari a la línia de crèdit; si el material no s’inclou sota la llicència Creative Commons, els usuaris hauran d’obtenir el permís del titular de la llicència per reproduir el material. Per veure una còpia d’aquesta llicència, visiteu https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca