Efectes de dos programes d’entrenament sobre la capacitat càrdio-respiratòria d’adolescents asmàtics

Els nens asmàtics estan sovint en una forma física inferior a la dels seus companys. La causa d’això és una disminució de activitat física per l’asma induïda per l’exercici i l’obstrucció de les vies respiratòries. L’entrenament físic aeròbic individual ha demostrat que pot millorar el consum màxim d’oxigen (V02 màx.) i el nivell anaeròbic. De tota manera aquesta mena de programes no són gaire atractius per als adolescents. L’objectiu de l’estudi consisteix a comparar l’acceptabilitat i l’efecte de dos programes d’entrenament diferents, portats a terme paral·lelament en dos grups de vuit pacients escollits a l’atzar d’entre 126 adolescents amb problemes d’asma entre moderats i greus, amb edats compreses entre els 14 i els 20 anys. Ambdós programes consistien en tres sessions a la setmana durant sis setmanes. El grup S va seguir un entrenament en grup, utilitzant activitats d’intensitat diversa (esquí, esquaix, natació). El grup B va seguir un programa individual de bicicleta aeròbica, la intensitat de la qual era determinada per nivell anaeròbic individual. Abans i després de l’entrenament, es portava a terme una prova d’exercici rutinari d’increment màxim per tal de determinar el V02, ventilació per minut i nivell anaeròbic, i una prova de cursa lliure de 6 minuts d’intensitat i duració similar per tal de detectar asma induïda per l’exercici. Tres adolescents del grup B van abandonar l’entrenament. Dins el grup B es va produir un augment significatiu de V02 màx. (és a dir, un canvi (SD) de 8,6 (5,3) ml/min, prova aparellada t p = 0,048) i pulsació màxima d’oxigen (0,047 (0,017) ml/pulsació p = 0,012), però no al grup S (7 (10,1) ml/min i 0,031 (0,047) ml/pulsació, respectivament). No es va produir cap canvi significatiu pel que fa a l’asma  induïda per l’exercici en cap dels grups. Es va produir un efecte d’estalvi de ventilació en diferents nivells de V02 al grup B, però no al grup S. En resum, l’entrenament físic intermitent no és tan eficient com l’entrenament físic aeròbic per millorar la estat i la ventilació física durant l’exercici en adolescents asmàtics.