Educació física i entorn natural

L’objectiu d’aquesta breu reflexió sobre l’Educació Física i l’entorn natural és justificar la necessitat i la importància del medi natural com a escenari i contingut pedagògic. També intentaré apuntar una proposta metodològica per a l’aprofitament de les seves possibilitats en l’àmbit de les conductes motrius. L’evolució de l’Educació Física en les dues darreres dècades ha estat notable: el nombre de professors que donen aquesta matèria s’ha incrementat considerablement i les instal.lacions dels centres escolars van millorant, tot i que ho facin a un ritme més lent. Es va tendint progressivament cap a la consolidació de la matèria dins del sistema educatiu. Tanmateix, les possibilitats educatives que la pista o el gimnàs ofereixen no abasten tot el ventall de recursos dels que pot nodrir-se l’Educació Física. L’entorn natural pot ser un escenari ric en possibilitats i rccursos que no sempre es troba a l’abast del professor. Altres vegades esdevé l’únic espai disponible com és el cas de les escoles rurals. El 25% de la població espanyola es troba ubicada en l’àmbit rural en aquest context, un dels arguments que sovint es dóna per explicar l’estat precari de l’Educació Física és la deficiència dels equipaments esportius “adequats”. Si bé és veritat que els temps d’Hébert han quedat enrera, també és cert que les seves idees sobre els beneficis i les possibilitats d’una Educació Física a la Naturalesa segueixen tenint un valor educatiu inestimable.