Dues eines per a la millora de la gestió de les entitats esportives municipals: la planificació estratègica i la gestió de la qualitat dels serveis (I)

Tothom sap que la millora i la modernització de la gestió del conjunt de Administració pública és una autèntica i peremptòria necessitat de la qual no s’escapa la gestió de les entitats esportives municipals, siguin organismes autònoms o serveis integrats. Avui dia en què per a alguns sembla que la gestió privada és la solució més convenient per reduir/eliminar el cost dels serveis esportius que ofereix per l’Administració local, seria molt raonable que, en primera instància es fes l’esforç necessari per millorar la gestió sense necessitat de canviar tan radicalment la forma de provisió d’aquests serveis, ja que la privatització no és únic camí possible, ni necessàriament el millor. Per enumerar algunes raons que donin suport a l’afirmació anterior diguem que la privatització, si és que es pot anomenar així el que en realitat és una concessió administrativa, no és el remei que tot ho resol, com així ho demostra l’experiència, tot i que opinions interessades s’entestin a fer-ho veure. Perquè en la majoria dels casos, això és en entitats que estan en funcionament, la privatització de la gestió a penes és possible a causa dehi ha les càrregues estructurals i/o conjunturals que suporten aquelles entitats (sobretot de personal i obligacions sociopolítiques amb clubs, centres escolars, collectius desfavorits, subvencions, despeses de promoció, política de preus públics, etc.) i la impossibilitat de transferir aquestes càrregues a les empreses privades que pugnen per aquesta concessió. Perquè no hi ha prou marge potencial en la millora de la gestió i, per tant, de la rendibilitat econòmica de les installacions esportives actuals, com per absorbir el justificat benefici industrial al qual legítimament aspiren les empreses, a més de suportar el cost de reconversió de les càrregues abans esmentades. En aquest sentit, es fa necessari assenyalar que el cost de l’anomenat esport municipal, diguem-ho amb fermesa, no és el principal responsable de la malaurada situació econòmica de la hisenda local, ja que l’aportació econòmica a les seves entitats esportives se situa entre l’ 1% i el 4% del pressupost ordinari dels ajuntaments. Sembla, per tant, més recomanable començar per corregir altres capítols i aportacions de més envergadura. No obstant això, és una exigència ineludible millorar la gestió de les entitats esportives municipals, així com els seus resultats econòmics, esportius i socials, a través de l’aplicació d’eines de gestió vàlidament contrastades, com són, entre altres, la planificació estratègica i la gestió de la qualitat.