Desqualificacions de jugadors en tornejos professionals de tenis masculí (1973-2024)

Martí Casals

Victoria Peña

José A. Martínez

Rodrigo Ampuero

Jordi Cortés

Ernest Baiget Vidal

Resum

En el tennis hi ha diferents tipus de situacions en les quals els jugadors no poden acabar un partit. El concepte de desqualificació (default) es refereix a l’expulsió d’un jugador per vulnerar el codi de conducta durant el partit o abans que aquest comenci. El present estudi descriu les desqualificacions en tornejos ATP entre 1973 i 2024 i analitza els seus patrons epidemiològics. La proporció d’incidència (PI) per cada 1000 partits va ser de 0.59 (IC del 95 %: 0.48–0.71) abans del partit i de 0.31 (IC del 95 %: 0.23–0.39) durant el partit. La PI més alta abans del partit es va observar en tornejos de categoria 250 o 500 (PI: 0.83; IC del 95 %: 0.68–1.01) i en superfícies de moqueta (PI: 2.23; IC del 95 %: 1.59–3.05). Les rondes preliminars i les finals van presentar PI de 0.64 (IC del 95 %: 0.51–0.79) i 0.74 (IC del 95 %: 0.45–1.14), respectivament. Durant els partits, els tornejos Màsters i els tornejos de categoria 250 o 500 van registrar les PI més altes: 0.33 (IC del 95 %: 0.15–0.63) i 0.33 (IC del 95 %: 0.24–0.45) respectivament. De nou, les superfícies de moqueta van mostrar més desqualificacions (PI: 0.40; IC del 95 %: 0.16–0.82). Aquests resultats posen de manifest la influència del nivell del torneig, la superfície i la ronda en les desqualificacions.

Introducció

Els jugadors de tennis requereixen una dedicació intensa a l’esport, abordant aspectes essencials tant mentals com físics. Aquest procés complex i a llarg termini posa en relleu la importància de considerar la salut mental per assolir un rendiment d’alt nivell, especialment pel que fa a factors associats a la competitivitat i a l’estrès (Crespo i Reid, 2007; Gucciardi et al., 2015; Harris et al., 2021). Estudis recents han posat de manifest un important increment dels símptomes obsessivocompulsius en els tennistes professionals, la qual cosa podria estar relacionada amb la intensitat de l’entrenament i les rutines diàries estrictes que exigeix l’alt rendiment. Aquestes vulnerabilitats psicològiques, encara que inicialment adaptatives, poden evolucionar en períodes d’adversitat i evidenciar-se en el seu comportament sobre la pista (Marazziti et al., 2021). Durant la competició, entren contínuament en joc factors psicològics com són la capacitat de prendre decisions, el control emocional, l’autoconfiança i la força de voluntat, amb una intensitat variable segons l’evolució del partit. Aquests aspectes cognitius i aquestes capacitats tecnicotàctiques i físiques són fonamentals per afrontar les diferents situacions com a jugador professional (Rodríguez i García, 2014). Els tennistes amb fortalesa mental poden mantenir la concentració i un diàleg intern orientat a una intensa autoregulació emocional, cosa que els permet controlar millor les situacions estressants (Fritsch et al., 2020). Una gestió ineficaç de la pressió i l’estrès podria provocar reaccions emocionals negatives que podrien influir en el seu rendiment. 

En el tennis hi ha diferents tipus de situacions en les quals els jugadors no poden acabar un partit o un torneig, amb conseqüències diferents, tal com s’indica a la Taula S1 del material suplementari. Les desqualificacions (defaults) es refereixen a l’expulsió d’un jugador per vulnerar el codi de conducta durant un partit o a l’abandonament total de totes les proves a causa d’una infracció d’aquest tipus comesa durant el torneig, però no dins d’un partit (ATP, 2024). D’una banda, les desqualificacions que es produeixen durant un partit poden estar relacionades amb els factors psicològics esmentats, que tenen una relació estreta amb la gestió dels moments crítics del partit (Houwer et al., 2017). Per una altra, les desqualificacions prèvies al partit (les que es produeixen abans que comenci el matx) són d’índole més heterogènia. La desqualificació d’un jugador (durant un partit) pot estar relacionada amb factors psicològics vinculats a l’estrès i a l’autocontrol (Englert, 2016; Tossici et al., 2024), però les desqualificacions prèvies al partit també es poden deure a altres causes, com ara el dopatge, apostes, que el jugador no vesteixi o no vagi equipat de forma professional, o la impuntualitat (Fletcher, 2024; normes TADP, 2024). Segons la normativa en matèria de sancions, la primera infracció del codi de conducta durant un partit comporta una advertència; la segona, una penalització d’un punt; i cada sanció posterior a partir de la tercera implica la pèrdua d’un joc. No obstant això, després de la tercera infracció del codi, el supervisor de l’ATP valorarà si cada nova infracció constitueix una desqualificació definitiva sense possibilitat d’apel·lació (ATP, 2024; Federació Internacional de Tennis, 2023). Quant a les conseqüències de la desqualificació, d’acord amb la normativa de l’Associació de Tennistes Professionals (ATP), el jugador que sigui desqualificat o abandoni perd tots els premis i punts obtinguts en aquell torneig, a més de rebre una sanció econòmica (ATP, 2024).

Entre els casos més notoris de desqualificació durant un partit en la història del tennis, hi ha el de Novak Djokovic, que va ser expulsat de l’US Open 2020 en quarta ronda per colpejar accidentalment amb una pilota un jutge de línia. Aquesta desqualificació va permetre que el seu rival avancés a la següent ronda sense haver d’acabar el partit (Bodo, 2020). Així mateix, en l’US Open 2009, Serena Williams va ser desqualificada en la semifinal contra Kim Clijsters després d’amenaçar un jutge de línia (Donegan, 2009). Més recentment, el jugador rus Andrey Rublev va ser desqualificat del Dubai Tennis Championship 2024 per cridar a un jutge de línia (Reuters, 2024).

En la literatura existent, diferents estudis observacionals han posat de manifest un augment de la freqüència de partits no completats —principalment a causa de lesions— entre els tennistes professionals en els últims anys (Breznik i Batagelj, 2012; Maquirriain i Baglione, 2016; Montalvan et al., 2024; Okholm Kryger et al., 2015; Palau et al., 2024). Tanmateix, fins ara no s’han publicat estudis l’objectiu dels quals sigui descriure i analitzar els factors associats als partits no completats per desqualificació. A més, aquest tipus de situacions de desqualificació sol atreure una atenció mediàtica considerable, ja que els mitjans de comunicació exploren amb freqüència com i en quines circumstàncies els jugadors professionals mostren aquest tipus de comportaments. Per tant, l’objectiu d’aquest estudi és descriure les desqualificacions en tornejos ATP entre 1973 i 2024, analitzar els seus patrons epidemiològics i identificar possibles factors associats. Atès que les desqualificacions durant el partit es vinculen principalment a factors psicològics com ara la gestió de l’estrès, mentre que les desqualificacions prèvies al partit obeeixen a un ventall més ampli de causes, aquest estudi ofereix una anàlisi diferenciada d’ambdós tipus.

Materials i mètodes

Disseny i mostra de l’estudi

Es va dur a terme un estudi de cohort observacional i retrospectiu. Es va utilitzar una base de dades de 186 224 partits disputats entre 1973 i 2024 que conté informació sobre tornejos de l’ATP Tour. La font va ser el repositori de GitHub https://github.com/JeffSackmann/tennis_atp, el qual compila informació de les pàgines oficials de diferents tornejos ATP (Taula S2 del material suplementari). 

Variables

La variable de resultat d’interès va ser “Desqualificació” (sí/no), que es va classificar a més en “Desqualificació abans” (la desqualificació es produeix abans que comenci el partit) i “Desqualificació durant” (la desqualificació es produeix durant el partit a causa de la conducta del jugador). Les variables relacionades amb el partit i el torneig es detallen a la Taula S3 del material suplementari. També es van avaluar les diferències d’edat i de classificació entre els jugadors en cada partit. 

Anàlisi estadística

Es van calcular les freqüències absolutes (n) i relatives ( %) per a les variables categòriques, així com mesures de tendència central i de dispersió per a les variables contínues. Es va dur a terme una anàlisi descriptiva bivariada per caracteritzar els partits en els quals es van produir desqualificacions i els jugadors que van ser desqualificats. La incidència acumulada o proporció d’incidència (PI) es va calcular mitjançant la fórmula i = e/n, on i és el nombre d’esdeveniments (desqualificacions) durant el període d’estudi i n és el nombre de partits exposats per cada mil partits disputats. La PI de les desqualificacions es va representar al llarg de l’interval d’anys inclòs en aquest estudi.

El nombre de desqualificacions, la quantitat de partits en els quals es van produir desqualificacions, la PI i el seu interval de confiança del 95 % (IC del 95 %) es van presentar per a cada categoria de factors rellevants. A més, seguint la declaració STROBE per a estudis observacionals (Vandenbroucke et al., 2014) i la declaració CONSORT per a assajos controlats aleatoritzats (Moher et al., 2010), es van proporcionar mesures d’associació relatives i absolutes entre els factors i la incidència de desqualificacions. Aquestes es van expressar en forma de raó d’incidència acumulada (RIA) amb el seu IC del 95 % i com a diferència de risc (DR) amb el seu IC del 95 %. La RIA es va estimar com la raó entre les PI dels dos subgrups especificats (per exemple, terra batuda davant pista dura). Així mateix, la mesura absoluta de la RD es va estimar restant les taxes dels dos grups d’exposició. 

Les mesures d’associació es van calcular amb un IC del 95 %. El nivell de significació es va fixar en α = .05.

Totes les anàlisis es van realitzar amb la versió 4.1.3 del programari estadístic R. Es va utilitzar el paquet de R compareGroups (Subirana et al., 2014) per descriure les característiques en funció de l’aparició de desqualificacions. Així mateix, es va utilitzar la funció epi.2by2 del paquet epiR (Stevenson et al., 2024), amb l’ajustament method = cohort time, per calcular les taxes d’incidència. La RIA es va calcular amb la funció pois.exact del paquet epitools. La majoria de les representacions gràfiques es va generar amb el paquet ggplot2 (Wickham, 2009). El codi reproduïble utilitzat en aquest estudi està disponible en un repositori de GitHub d’accés públic (https://github.com/marticasals/default_ATP/tree/main) perquè l’anàlisi estadística sigui transparent i replicable. 

Resultats

Anàlisi exploratòria dels partits ATP durant el període 1973-2024

Dels 186 224 partits ATP analitzats, se’n van completar 181 239 (97.32 %) (Taula 1). La mitjana del nombre de jocs per partit va ser de 22 (Q1: 18–Q3: 29). Els jugadors eren majoritàriament dretans, tant els que van superar la ronda (84.62 %) com els que no ho van fer (84.56 %). La mitjana de la diferència d’edat entre jugadors va ser de 3.35 anys (Q1: 1.39–Q3: 5.59) i la mitjana de la diferència de classificació va ser de 46 llocs (Q1: 17–Q3: 97).

Taula 1

Freqüència i percentatge dels partits per nivell del torneig, superfície, nombre de sets, ronda i resultat del part

Veure Taula

Estadístiques descriptives de les desqualificacions

En total es van registrar 166 desqualificacions (0.09 %), de les quals 109 (65.66 %) es van produir abans de l’inici del partit i 57 (34.34 %) durant el partit. La majoria de les desqualificacions va tenir lloc en tornejos de categoria 250 o 500, amb 105 (0.08 %) abans del partit i 42 (0.03 %) durant el partit. Les desqualificacions van ser més freqüents en les rondes preliminars, amb 85 (0.06 %) abans del partit i 39 (0.03 %) durant el partit. La PI de les desqualificacions va ser de 0.89 per cada 1000 partits (IC del 95 %: 0.76–1.04), amb 0.59 per cada 1000 partits (IC del 95 %: 0.48–0.71) abans del partit i 0.31 per cada 1000 partits (IC del 95 %: 0.23–0.39) durant el partit.

Taula 2

Descriptius de les desqualificacions (abans i durant el partit)

Veure Taula

La Figura 1 mostra l’evolució de la incidència de les desqualificacions al llarg del temps, diferenciant entre les que es van produir abans del partit i les que van tenir lloc durant el partit. S’observa que la incidència de les desqualificacions abans del partit va ser més gran en el període inicial, amb una tendència descendent entre 1973 i 1983 i un pic destacat  el 1976. La incidència de les desqualificacions durant el partit també va seguir una tendència descendent, encara que amb una disminució menys acusada que en les desqualificacions abans del partit. A partir de mitjans de la dècada de 1980, la PI d’ambdós tipus de desqualificació es va mantenir relativament constant al llarg dels anys, amb fluctuacions lleugeres.

Figura 1

Veure a mida completa

Mesures epidemiològiques de les desqualificacions

La PI més alta de desqualificacions abans del partit es va registrar en tornejos de categoria 250 o 500, amb un valor de 0.83 (IC del 95 %: 0.68–1.01). Els partits disputats en superfície de moqueta van presentar una PI de desqualificacions significativament més gran, de 2.23 (IC del 95 %: 1.59–3.05), en comparació amb els partits sobre terra batuda, que van mostrar una PI de 0.63 (IC del 95 %: 0.45–0.86). Es va observar un augment significatiu del risc de desqualificacions en moqueta per davant de terra batuda, amb una RIA de 3.53 (IC del 95 %: 2.28–5.48) i una DR de 1.60 (IC del 95 %: 0.85–2.32). Quant a les rondes, les preliminars van presentar una PI de 0.64 (IC del 95 %: 0.51–0.79), mentre que les finals van tenir una PI de 0.74 (IC del 95 %: 0.45–1.14) (Taula 3).

Taula 3

Proporció d’incidència (PI), raó d’incidència acumulada (RIA), diferència de risc (DR) i els seus corresponents intervals de confiança del 95 % (IC del 95 %) de les desqualificacions abans del partit per nivell del torneig, superfície, nombre de sets i ronda

Veure Taula

La PI més alta de desqualificacions durant el partit es va registrar en els tornejos Masters, amb un valor de 0.33 (IC del 95 %: 0.15–0.63), i en els tornejos de categoria 250 o 500, també amb un valor de 0.33 (IC del 95 %: 0.24–0.45). Els partits disputats en superfície de moqueta van presentar una PI de desqualificacions més elevada, de 0.40 (IC del 95 %: 0.16–0.82), en comparació amb els partits sobre terra batuda, que van tenir un valor de 0.26 (IC del 95 %: 0.15–0.42). Les rondes preliminars van presentar una PI de 0.29 (IC del 95 %: 0.21–0.40), mentre que les finals van registrar una PI de 0.48 (IC del 95 %: 0.25–0.82) (Taula 4).

Taula 4

Proporció d’incidència (PI), raó d’incidència acumulada (RIA), diferència de risc (DR) i els seus corresponents intervals de confiança del 95 % (IC del 95 %) de les desqualificacions durant el partit per nivell del torneig, superfície, nombre de sets i ronda

Veure Taula

Discussió

Aquest estudi tenia per objectiu descriure les desqualificacions produïdes entre 1973 i 2024 mitjançant l’anàlisi de 186 224 partits de l’ATP Tour. Es pot assenyalar que, fins on sabem, no existeixen estudis previs que analitzin les desqualificacions en aquest context. Així mateix, en aquest estudi es van estratificar els resultats considerant dos tipus diferenciats de desqualificació: abans del partit i durant el partit. L’esmentada estratificació permet comprendre de forma més matisada els factors que contribueixen a les desqualificacions i els seus respectius impactes. Per tant, aquesta investigació pot servir com a punt de partida per analitzar aquest fenomen poc estudiat en el tennis que, a més, ha rebut una atenció mediàtica considerable en els últims anys (Lewis, 2023; Livaudais, 2024; Reuters, 2024; The Sydney Morning Herald, 2020). Es va observar un valor de PI molt baix a causa de l’alt nivell dels jugadors inclosos en aquest estudi. Es van registrar més desqualificacions en els partits al millor de tres sets i en superfícies de moqueta, amb una alta probabilitat de desqualificació en les rondes avançades (és a dir, a les finals).

La PI de les desqualificacions va ser d’aproximadament 1 per cada 1000 partits, principalment a causa de la qualitat de la mostra (tennistes professionals). Amb una mentalitat sòlida i un control emocional suficient, els jugadors poden gestionar adequadament situacions estressants i d’alta pressió. A més, la desqualificació té una repercussió múltiple, que inclou sancions econòmiques, pèrdua de punts en la classificació i fins i tot una revisió negativa de la imatge de si mateixos. La nostra anàlisi també mostra una tendència descendent de la incidència al llarg dels anys. Tanmateix, aquesta tendència no sempre ha estat constant; entre 1970 i 1990, la proporció de desqualificacions va arribar a gairebé 7 per cada 1000 partits. Durant aquest període, el tennis es va veure afectat per problemes de conducta tant dins com fora de la pista. En aquest context van sorgir jugadors com Ilie Năstase, Jimmy Connors i John McEnroe, que van forjar la seva reputació entorn d’una imatge de “nois dolents” i van mostrar nivells menors d’esportivitat, honestedat i cortesia cap a l’equip arbitral (Lake, 2015). 

Actualment, igual que passa amb la preparació física i tècnica, els factors d’estrès psicològic es comprenen millor i la preparació psicològica és molt més específica. Molts jugadors treballen amb psicòlegs de l’esport l’objectiu dels quals és ajudar-los a gestionar la pressió del partit. Aquest enfocament ha millorat de forma notable la seva capacitat per gestionar situacions estressants a la pista (Beckmann et al., 2021; Cowden et al., 2016; Pineda-Hernández, 2022). A més, amb l’augment del nivell de professionalització dels jugadors al llarg dels anys, s’ha observat una clara tendència a la reducció de les desqualificacions relacionades amb aspectes com no anar vestits o equipats de forma professional o la impuntualitat. 

La tendència descendent de la incidència al llarg dels anys ha estat més marcada en les desqualificacions abans del partit que en les desqualificacions durant el partit, i ambdues incidències han estat similars des de mitjans de la dècada de 1980. Hi ha una demanda creixent de psicòlegs de l’esport per ajudar els esportistes a superar barreres mentals i millorar el seu rendiment (Weir, 2018) i, com van assenyalar Walker et al. (2021), els problemes de salut mental afecten totes les persones, incloses les millors del món quant a capacitat física i esportiva. 

Les desqualificacions durant el partit són relativament poc freqüents, però continuen produint-se malgrat l’alt nivell de professionalització i dels avenços en l’abordatge de la salut mental. Els pròxims estudis haurien d’aprofundir més en les complexes interaccions entre la gestió de la salut mental, la ira i les conductes agressives o violentes durant el partit. En altres esports, com el bàsquet, els equips de la National Basketball Association (NBA) van començar a incorporar psicòlegs de l’esport a començaments del mil·lenni. Actualment, l’NBA exigeix que els 30 equips comptin, com a mínim, amb un professional de la salut mental contractat a temps complet, ja sigui psicòleg o terapeuta conductual (NBA’s Psychiatry Program, s. f.). A més, el 2018, l’NBA i la National Basketball Players Association van anunciar que havien treballat conjuntament per desenvolupar un programa de benestar mental per als jugadors de la lliga (Aldridge, 2018). Tanmateix, tal com van concloure Lev et al. (2022) en la seva anàlisi de les retransmissions de les Finals de l’NBA al llarg de vint anys, de 1998 a 2018, malgrat la disminució del nombre d’incidents físics, la violència simbòlica va augmentar a partir de 2014, fins al punt de què els incidents simbòlics van arribar a ser més freqüents que els físics. De fet, hi ha jugadors de l’NBA com Jimmy Butler que han admès públicament que volen més baralles en els partits (Caparell, 2022). 

Per tant, sembla existir un substrat de comportaments antisocials en l’esport difícil de mitigar fins i tot amb els avenços en la preparació mental i en la gestió psicològica (Kavussanu i Al-Yaaribi, 2019). Com assenyalen Monaci i Veronesi (2018), en una competició esportiva, les característiques principals per destacar són l’agressivitat, la dominància i l’esperit competitiu, trets tots ells estereotipadament “masculins”. Monaci i Veronesi (2018) van observar en el tennis que un context d’esport competitiu activa la dimensió masculina. Aquesta podria ser una de les explicacions de per què, en un esport com el tennis, en el qual pràcticament no hi ha contacte físic ni entre rivals ni entre els jugadors i el cos arbitral, continuen produint-se “males conductes” (Monaci i Veronesi, 2018). En conseqüència, encara que la incidència de les desqualificacions durant el partit en el tennis és baixa i ha disminuït lleugerament amb el temps, continua sent motiu de preocupació. Per exemple, el 2022, la guanyadora de 18 títols de Grand Slam Chris Evert va manifestar la seva preocupació pels “col·lapses” de tennistes d’elit després d’una sèrie de comportaments irats i agressius (Martin, 2022). Kavussanu (citada a University of Birmingham, 2022) suggereix que les causes d’aquest comportament són els valors individuals adquirits a una edat primerenca mitjançant la imitació de la conducta d’altres persones de l’entorn social, com ara pares, entrenadors i companys. La investigadora subratlla el paper dels entrenadors i la manera com interactuen amb els esportistes com un factor clau per inculcar el valor del respecte envers els altres i minimitzar les conductes antiesportives. A més, per mitigar aquest comportament agressiu, proposa imposar conseqüències significatives als jugadors, com ara augmentar les multes i fins i tot excloure’ls de futurs tornejos (University of Birmingham, 2022).

Es van produir desqualificacions amb més freqüència en els partits al millor de tres sets que en els partits al millor de cinc sets. Aquests partits al millor de cinc sets es disputen en les competicions més importants de l’any, els denominats Grand Slams, en els que les recompenses econòmiques, juntament amb el nombre de punts de classificació que es poden obtenir, podrien ajudar a explicar per què els jugadors eviten les desqualificacions en aquests tornejos. En relació amb això, les sancions econòmiques per aquest tipus de conductes difereixen segons el tipus de torneig. Per exemple, les multes per accions antiesportives són de 30 000 dòlars en els tornejos 250 i de 40 000 dòlars en els tornejos 500, mentre que l’import augmenta a 60 000 dòlars en els Masters 1000 i a 100 000 dòlars en els Grand Slams (ATP, 2024). Això suggereix que els jugadors tendeixen a evitar infringir el codi de conducta en els tornejos on les sancions són més rigoroses; per tant, aquestes desqualificacions es van produir majoritàriament en tornejos de categoria 250 o 500, en els quals les superfícies de moqueta són les més utilitzades. En conseqüència, les desqualificacions es van associar a partits disputats en moqueta, que van presentar la PI més elevada. Tot això posa de manifest una forta relació entre el nivell del torneig, el nombre de sets jugats, la superfície de la pista i la situació de desqualificació.

A més, és més probable que els jugadors rebin una desqualificació en les rondes finals que en les rondes preliminars i de classificació. A mesura que avancen en el quadre, la rellevància de cada partit —i, en conseqüència, la pressió associada a cada un d’ells, així com la pressió acumulada de tota la competició— augmenta de forma significativa. A diferència del que passa en altres esports, com el futbol, en el tennis els jugadors tenen restringida la comunicació, la interacció i la possibilitat de rebre indicacions dels seus entrenadors o del personal de suport durant la competició, la qual cosa afegeix una capa addicional de pressió (Cowden et al., 2016). Probablement per aquesta raó, en les rondes finals solen donar-se situacions d’elevada tensió psicològica, que incrementen la tendència dels jugadors a mostrar conductes inapropiades.

Una limitació important del present estudi és l’absència d’informació sobre els motius concrets de les desqualificacions als arxius de l’ATP, la qual dificulta comprendre amb més profunditat la naturalesa d’aquestes desqualificacions. No obstant això, aquest estudi posa en relleu la necessitat crítica de millorar el registre i la documentació de les causes de les desqualificacions. Un millor registre pot facilitar la tasca de recerca en el futur, especialment dins de l’àmbit de la salut mental en el tennis. Els resultats d’aquest estudi poden resultar útils com a guia pràctica per als organitzadors de l’ATP, atès el conjunt de possibles causes rellevants assenyalades que podrien desencadenar desqualificacions. Aquesta funció de guia també hauria d’implicar l’equip arbitral, que és un dels agents responsables de decretar una desqualificació. Un enfocament més ampli i una millor comprensió d’aquests indicadors poden ajudar els àrbitres a preveure quan és més probable que es produeixin aquestes situacions. Així mateix, el registre i l’anàlisi a escala sistèmica d’aquesta informació resulten essencials per als cossos tècnics, el personal investigador i, sobretot, per preservar la salut i el benestar dels jugadors. En abordar aquesta llacuna, podrem comprendre millor els factors que contribueixen a les desqualificacions i desenvolupar intervencions específiques per afavorir la salut i el rendiment dels tennistes.

Conclusions

Aquest és el primer estudi que descriu les situacions de desqualificació en el tennis professional entre 1973 i 2024 i analitza els patrons d’incidència i els factors associats. La PI general presenta un valor molt baix, probablement a causa de l’alt nivell dels jugadors. S’observa una tendència descendent de la incidència al llarg dels anys, amb un lleuger augment entre 1970 i 1990. Es van produir desqualificacions amb més freqüència en els partits al millor de tres sets que en els partits al millor de cinc sets i en tornejos de categoria 250 o 500. La moqueta va ser la superfície en la qual aquest tipus de desqualificació es va produir amb més freqüència. La probabilitat de desqualificació en les rondes preliminars i de classificació és baixa. En conseqüència, la importància del torneig —tenint en compte la ronda disputada, els premis econòmics i els punts de classificació que es poden obtenir— incideix directament en les desqualificacions.

Contribució dels autors

Tots els autors van redactar i van revisar críticament l’article. Tots els autors han aprovat la versió final del manuscrit i estan d’acord amb l’ordre d’aparició dels autors.

Consideracions ètiques

No va ser necessària l’aprovació d’un comitè d’ètica per dur a terme el present estudi, ja que tota la informació utilitzada i comunicada per a l’anàlisi és de lliure accés en línia. 

Material suplementari 

Taula S1

Nomenclatura dels partits no completats en tennis i el seu impacte. (Adaptat de “The 2023 ATP Official Rulebook) 

Veure Taula

Taula S2

Circuits i tornejos masculins (Adaptat de “The 2023 ATP Official Rulebook) 

Veure Taula

Taula S3

Descripció de les covariables relacionades amb el partit i el torneig

Veure Taula