Resum

Etimològicament, flexibilitat deriva del llatí, «bilis», que significa capacitat, i «flectere», corbar. En general i en l’àmbit de l’educació física i els esports, la flexibilitat se sol associar a una gran mobilitat articular. Alguns l’assimilen a la laxitud muscular i lligamentosa; alhora la contraposen a l’espasticitat i/o rigidesa 3. També se sol utlitzar com a sinònim de bon tonus o mal tonus muscular 2 o fins i tot d’elasticitat. Concepte, aquest últim, força estès i que constitueix, en la meva opinió, un gran error com intentaré demos-trar més endavant. Per últim, i ja en un context més ampli i abstracte, es pot associar la flexibilitat a una harmonia i/o coordi-nació gestual: concepte que s’ajusta més al tipus de flexibilitat específica que es necessita en esports amb una gran exigència de coordinació i/o expressió corporal, per exemple, la gimnàstica artística i rítmica. Però si intentem ser més concisos, podem definir la flexibilitat com: capacitat d’extensió màxima d’un moviment en una articulació determinada.