Resum

Objectiu. Comparar les demandes cinemàtiques de jugadores internacionals d’hoquei sobre herba durant partits de competició oficial. Material i mètodes. Setze jugadores (edat: 24.7 ± 2.8 anys; pes: 57.9 ± 5.9 kg; altura: 165.2 ± 4.9 cm) pertanyents a la selecció absoluta espanyola van ser monitorades mitjançant sistemes de posicionament global (GPS) durant 5 partits del Campionat d’Europa. Les anàlisis van ser dutes a terme en funció de la demarcació de les jugadores (defenses, migcampistes i davanteres), dels quarts de joc (Q1, Q2, Q3, Q4), i sobre la base dels minuts jugats. Les dades analitzades van incloure distàncies, acceleracions i desacceleracions en diferents rangs d’intensitat. Resultats. Les defenses van presentar menor activitat a alta intensitat (velocitats, acceleracions i desacceleracions) que migcampistes i davanteres (9.4 ± 2.4%; ME: 0.78 amb les migcam­pistes i 33.1 ± 7.2%; ME: 2.1, amb les defenses). L’anàlisi per quarts va mostrar que en el Q4 l’activitat va ser major per a totes les demarcacions. Quant a minuts jugats, l’anàlisi clúster va agrupar les jugadores en 3 grups en funció dels minuts jugats (<32, 32-45 i >45 minuts). Les esportistes que van jugar 21 km/h) i distància a alta intensitat (>15 km/h) per minut de joc en comparació amb el grup de >45 minuts jugats. Conclusions. Els resultats d’aquest estudi mostren que les demandes físiques en jugadores d’elit d’hoquei depenen de la demarcació en el camp, amb major activitat en l’últim quart i amb menor activitat cinemàtica d’alta intensitat relativa en les jugadores que acumulen més minuts durant el partit.