Resum

L’article tematitza les transformacions del sistema esportiu i la seva progressiva complexificació-personalització en relació al desenvolupament i canvi de la pròpia societat amb la qual mantenen una relació de isomorfisme sistemàtic. El procés de descentrament i autonomització dels diferents subsistemes socials ha fet del sistema esportiu una institució social clau en la (re)producció de sentit i ho ha convertit en un aparell sistemàtic bàsic en la transmissió de valors. En efecte, l’esport com a mecanisme social central d’expressió, interpretació i configuració de significats i valors en la societat contemporània es torna complex mitjançant la diferenciació-individualització d’una profusió de diverses cultures esportives que permeten incorporar (in)corporar, fer cos, la estructuració d’universos simbòlics personals a partir d’un univers fragmentat de constel·lacions i simbòliques on l’individu reflexiu (post- tradicional) decideix. Així, es passa del nosaltres col·lectiu a l’individu múltiple i plural. De la identitat a la identificació. Del cos-destí al cos-responsable. La prospectiva del sistema esportiu i dels models corporals associats no fa sinó anticipar el futur social del qual es retroalimenten.