Resum

A causa de la durada i els esforços requerits durant un partit de futbol, la millora de la resistència ha d’ocupar un lloc important en les planificacions que dissenyin els entrenadors i preparadors físics. El desenvolupament de dos paràmetres fisiològics sembla important a l’hora d’aconseguir aquestes millores: el consum màxim d’oxigen i el llindar anaeròbic. L’objectiu d’aquest treball és analitzar els diferents mètodes d’entrenament per a la resistència en el futbol que han demostrat la seva validesa, entre els quals es poden destacar l’entrenament intervàlic d’alta intensitat, les situacions reduïdes de joc, l’entrenament d’esprints repetits i l’entrenament continu. La utilització d’aquests mètodes al llarg de la temporada s’ha de basar en la valoració dels nivells de resistència dels jugadors, la qual cosa orientarà les possibles estratègies en la planificació, amb l’objectiu d’optimitzar el rendiment dels futbolistes.