Comparació de les adaptacions produïdes per l’entrenament amb electroestimulació concèntrica i l’entrenament voluntari

Juan Azael Herrero Alonso

Olaia Abadía García de Vicuña

Beatriz Fernández Díez

Juan Martín Hernández

*Correspondència: Juan Azael Herrero Alonso jaherrero@uemc.es

Idioma de l’original

Citació

Herrero Alonso, J. A., García de Vicuña, O. A., Fernández Díez, B., & Martín Hernández, H. (2008). Comparison of the adaptations induced by concentric electromyostimulation and voluntary training. Apunts. Educación Física y Deportes, 92, 56-62.

460Visites

Resum

L’objectiu d’aquest estudi va ser comparar els efectes de l’entrenament amb electroestimulació neuromuscular (EENM) concèntrica davant l’entrenament voluntari. 28 estudiants van ser dividits en tres grups: EENM (GE; n = 10), entrenament voluntari (GV; n = 8) i grup control (GC; n = 10). Es van realitzar 16 entrenaments del quàdriceps en 4 setmanes. Cada sessió va consistir en 8 sèries de 10 repeticions al 80 % de la força màxima isomètrica (FMI) en una màquina d’extensió de quàdriceps. El ritme d’execució va ser d’1:1:1 (fases concèntrica, excèntrica i repòs, respectivament). Al GE se li aplicava EENM durant la fase concèntrica. Abans i després de l’entrenament (T1 i T2, respectivament) i després de dues setmanes de desentrenament (T3) es va mesurar el temps de carrera en 20 m (T-20), tres salts verticals (SJ, CMJ i ABK) i la FMI. Entre T1 i T2 es va produir un increment significatiu de la FMI tant en GE com en GV (39,2 % i 30,1 %, p < 0,001), i el CMJ va disminuir (–6,2 %, p < 0,01) i l’ABK (–7,5 %, p < 0,01) en GE. L’entrenament amb EENM concèntrica és igual d’eficaç que l’entrenament voluntari per a la millora de la força màxima isomètrica, i pot resultar perjudicial per al rendiment de determinats tipus de salts verticals.

Paraules clau: cicle útil, desentrenament, força màxima isomètrica, salt vertical, temps de carrera.

ISSN: 1577-4015

Publicat: 1 d'abril de 2008