Resum

L’objectiu d’aquest estudi va ser comparar els efectes de l’entrenament amb electroestimulació neuromuscular (EENM) concèntrica davant l’entrenament voluntari. 28 estudiants van ser dividits en tres grups: EENM (GE; n = 10), entrenament voluntari (GV; n = 8) i grup control (GC; n = 10). Es van realitzar 16 entrenaments del quàdriceps en 4 setmanes. Cada sessió va consistir en 8 sèries de 10 repeticions al 80 % de la força màxima isomètrica (FMI) en una màquina d’extensió de quàdriceps. El ritme d’execució va ser d’1:1:1 (fases concèntrica, excèntrica i repòs, respectivament). Al GE se li aplicava EENM durant la fase concèntrica. Abans i després de l’entrenament (T1 i T2, respectivament) i després de dues setmanes de desentrenament (T3) es va mesurar el temps de carrera en 20 m (T-20), tres salts verticals (SJ, CMJ i ABK) i la FMI. Entre T1 i T2 es va produir un increment significatiu de la FMI tant en GE com en GV (39,2 % i 30,1 %, p < 0,001), i el CMJ va disminuir (–6,2 %, p < 0,01) i l’ABK (–7,5 %, p < 0,01) en GE. L’entrenament amb EENM concèntrica és igual d’eficaç que l’entrenament voluntari per a la millora de la força màxima isomètrica, i pot resultar perjudicial per al rendiment de determinats tipus de salts verticals.