Des del naixement de la ‘primera generació d’estadis esportius’ moderns, a Gran Bretanya, en el segle XIX, els estadis han destacat per ser edificis on, amb una certa freqüència, s’han vist reflectits els valors politicoeconòmics, socioculturals i esportius de cada època, i també les condicions de l’entorn urbà on se situaven. Amb la transició cap a un període postmodern (postindustrial), la influència i la interconnexió de factors globals i locals han contribuït a l’aparició i proliferació del que diferents autors assenyalen com una ‘nova (quarta) generació’ d’estadis i pavellons esportius postmoderns.
Per tal de comprendre millor l’origen, el desenvolupament i les variades significacions associades a aquesta nova fornada d’estadis postmoderns, l’article, basant-se en una revisió bibliogràfica multidisciplinària, analitza inicialment alguns dels principals valors, identitats i significats que han anat associats als estadis moderns. Posteriorment, examina quina influència ha tingut la interconnexió entre factors globals i locals en la configuració actual dels estadis (com a noves catedrals del consum, atraccions turístiques o icones de les campanyes de promoció de les ciutats) als països occidentals. Transformacions que són cada dia més habituals en molts dels estadis esportius contemporanis, però que no són acceptades i enteses per part d’alguns col·lectius que veuen perillar l’essència dels valors tradicionals dels estadis moderns.