Bases biomecàniques per a una didàctica del judo

La introducció de principis biomecànics i lleis físico-mecàniques a l’estudi dels aspectes tècnico-tàctics del judo és la principal problemàtica per a molts autors interessats en l’evolu-ció científico-tècnica d’aquest esport. Aquest treball presenta un estudi del judo basat en la biomecànica dels exercicis físics amb una anàlisi estàtica-dinàmica de l’equilibri, aplicat progressiva i sistemàticament en el procés d’aprenentatge i entrenament de la tècnica i de la tàctica. Mitjançant l’estructuració de la tècnica específica del judo com a sistema biomecànic, l’ensenyament esdevé didàcticament en coherent i fonamental. Una estructura bàsico-funcional—estereotip dinàmico-motor— de la tècnica específica del judo incrementa la coordinació i l’equilibri del judoka juntament amb un desenvolupament músculo-esquelètic adient, essencialment dels abdominals, zona lumbar i extremitats inferiors. En base a aquesta estructura bàsico-funcional també pot augmentar-se la resistència i la preparació volitiva dins del procés d’entrenament dels judoques d’èlit. L’aplicació competitiva d’aquesta estructura de la tècnica es converteix en una estructura funcional de la tàctica.