Atletisme en vertical

Joan Belego

Santi Marzo

Sergio Mestre

Salvador Serrano

Idioma de l’original

Citació

Belego, J., Marzo, S., Mestre, S., & Serrano, S. (1986). Atletismo en vertical. Apunts. Educación Física y Deportes, 04, 32-41.

39Visites

Resum

Si preguntàvem a moltes persones el significat de la paraula escalada, potser respondrien barrejant modalitats i termes: alpinista, muntanyenc, piolet, cim, conquesta, risc, bogeria, etc. Hom creu, normalment que un escalador persegueix com a meta l’Everest. D’altres pensen que s’escala estirant la corda amb la qual es lliga l’altre company. Se senten comentaris irrisoris, fruit del desconeixement i d’una deficient informació moltes vegades sensacionalista i altament confusa. L’escalada esportiva és una modalitat concreta que té la seva concepció en el sentit, la tècnica i la progressió vertical perfectament diferenciada d’altres especialitats. Cal distinguir diferents modalitats d’escalada. Podríem dir que hi ha tres grans blocs: l’alpinisme, la gran muntanya hivernal (Andes, Alps, Himalaia) i l’escalada esportiva. En totes elles es realitza escalada com a activitat comuna, però la tècnica varia totalment d’un bloc a l’altre. Un himalaista no realitza la mateixa escalada que un escalador esportiu i viceversa. Són mons diferents que tenen en comú un entorn natural. Vegem-los en detall: Escalada continuada.— Actualment és la més practicada en el nostre país i les seves regles de joc són les següents: l’escalador puja en lliure mentre el seu nivell físic-psíquic ho permet, quan arriba a una zona en què no pot continuar en Iliure, se serveix dels mitjans artificials (claus, spits, cintes) per progressar fins on pugui continuar de nou en lliure. Es desenvolupa sempre en roca, en massissos de baixa muntanya.

ISSN: 2014-0983

Publicat: 1 d'abril de 1986