Aplicacions de la psicologia al tennis d’alt nivell

Guillermo Pérez

Idioma de l’original

Citació

Pérez Recio, G. (1996). Aplicaciones de la psicología al tenis de alto nivel. Apunts. Educación Física y Deportes, 44-45, 136-142.

66Visites

Resum

En aquest article es repassen les demandes psicològiques en envolten els tennistes d’alt nivell i que aquests han d’afrontar des que inicien la seva formació fins que assoleixen l’alt nivell, i també posteriorment quan han de mantenir-lo. Mitjançant tres exemples de fenòmens comuns en tennis, demostratius de la importància dels aspectes psicològics per al rendiment, s’introdueixen diferents formes d’intervenció i entrenament psicològics. Aquestes intervencions cs poden adreçar millorar les conductes en competició i a fer que el tennista sigui més positiu, persistent i estigui més concentrat en el seu rendiment, o bé a aconsellar-li i dotar-lo de recursos perquè pugui fer front a les demandes socials que porta implícit l’exit del tennista. Finalment, es fa una llista d’algunes publicacions recents amb les quals el lector interessat pot ampliar la seva informació sobre psicologia i tennis. “He vist jugadors que en una sessió practiquen un sol tipus de cop i se’n van com si res. No recreen situacions reals que passen durant el partit. La majoria hauria de comptar amb un programa de preparació ben variat i tenir en compte els aspectes psicològics. Els millors ho fan així, per això precisament són els millors”, Martina Navratilova (Dayton, 1994). El terme esport als nostres dies encara és sinònim d’una activitat alegre i en la qual un s’ho pot passar bé. És més, gràcies a investigacions procedents de la psicologia de l’esport sabem que la pràctica regular d’activitat física té un efecte molt beneficiós en la salut de les persones (hi ha dues bones revisions del tema: ISSP, 1992; Blasco, 1994). Tanmateix, més o menys regularment som bombardejats amb notícies alarmants que provenen del món de l’esport. I el del tennis no n’és una excepció. Així, hem pogut veure exemples com el d’una jove professional “cremada” i retirada del tennis als 17 anys, una altra esportista agredida per un espectador i que no ha pogut tornar a jugar, i encara una més complicada en afers de drogues i delinqüencia. El tennis masculí no n’és una excepció i hi destaquen alguns fets tals com tennistes multimilionaris totalment arruïnats ben joves, nois que prometen però que no arriben… Aquesta mena de notícies no és privativa de l’alta competició, però sembla que és allí on més es produeixen. Però ens temem que aquesta aparent “abundància” de casos només és el reflex de la magnificació que en fan els mitjans de comunicació, pel sol fet que es tracta de persones famoses amb les quals és fàcil fabricar una notícia. Només cal pensar en el nombre de practicants per deduir que aquestes notícies espectaculars són mínimes. De tota manera, és rigorosament cert que el món del tennis és possiblement un dels més visibles dins l’esport mundial. S’hi poden obtenir grans beneficis personals, socials i econòmics. Però també és veritat que aquests beneficis tenen unes contrapartides en termes de costos d’adaptació .a les demandes que presenta l’ambient als esportistes que estan a l’elit igualment importants. I no necessàriament els joves que comencen a destacar o aquells que arriben a aconseguir uns nivells de rendiment elevats estan preparats per afrontar aquestes demandes. De fet, se’ls demana que siguin uns genis amb la raqueta i que a més siguin bons relacions públiques, que tinguin cura de la imatge i que donin als mitjans de comunicació allò que volen (la qual cosa significa sovint actuar de manera diferent de com s’és); que siguin prou hàbils com per confiar la seva preparació i la gestió de la seva imatge i diners a persones capaces i d’absoluta confiança; i que, a més, siguin capaços d’entrenar prou corn per mantenir el seu nivell o millorarlo. Finalment, se’ls exigeix que rendeixin a la pista amb un nivell altíssim i constant. Perquè si no, ja se sap, perden punts, el rànquing baixa i tot són crítiques.

Paraules clau: entrenament psicològic, plans de competició, Psicología, tennis.

ISSN: 2014-0983

Publicat: 1 d'abril de 1996