Aplicació de l’observació indirecta en el judo d’alt rendiment des de la perspectiva mixed methods

Cristina Rodríguez-Rodríguez

Mario Amatria-Jiménez

Rubén Maneiro

Resum

Aquest estudi va analitzar per primera vegada l’aplicació de l’observació indirecta al judo d’alt rendiment, i inclou tant la categoria masculina com la femenina. L’observació indirecta implica principalment l’anàlisi de material textual generat de manera secundària a partir de transcripcions de registres de comportament verbal, com són les entrevistes. L’objectiu d’aquesta investigació va ser aplicar aquesta metodologia a l’àmbit del judo d’elit a fi d’explorar l’existència de patrons comunicatius vinculats a les adaptacions tècniques i tàctiques en funció del rival, orientades a la consecució de l’IPPON. Es van realitzar nou entrevistes en profunditat a: judokes olímpics (n = 3), preparador físic de judoka olímpic (n = 1), professors de judo del Grau en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (n = 3) i entrenadors de clubs (n = 2). Aquestes entrevistes es van analitzar mitjançant observació indirecta a través d’un procés de quantitizing basat en la construcció d’un instrument d’observació ad hoc. Es van segmentar les transcripcions en unitats textuals i es va elaborar una matriu de codis que va permetre realitzar una anàlisi de coordenades polars. Aquesta anàlisi va facilitar la detecció de patrons comunicatius relacionats amb la conducta “adaptacions tècniques i tàctiques en funció del rival”. Els resultats van mostrar associacions estadísticament significatives entre aquestes adaptacions i variables com el judo dempeus o a terra, la imposició del kumikata, el període temporal del combat i el marcador. L’ús de l’observació indirecta es revela com una eina útil per a futurs estudis centrats en recollir l’opinió de les i els esportistes, i contribueix a dotar de valor científic les seves perspectives sobre diversos aspectes de l’esport.

Introducció

L’observació indirecta és un concepte relativament nou en el context de l’observació sistemàtica (Anguera i Hernández-Mendo, 2016; Anguera et al., 2018), que es circumscriu dins d’un paradigma més ampli, com són els mixed methods (Castañer et al., 2013). Es centra en l’anàlisi de material textual que es genera de manera indirecta a partir de transcripcions d’enregistraments d’àudio en contextos naturals, com són converses o discussions grupals, o directament des de narratives com cartes de queixa, entrevistes o publicacions en fòrums. Aquest tipus de material representa una font de dades molt important, i la seva disponibilitat està en expansió constant gràcies a les noves tecnologies que faciliten la captura, difusió i arxivament de dades (Anguera et al., 2017). 

El que distingeix l’observació indirecta d’altres metodologies per a l’estudi d’opinions (Grounded Theory, anàlisi de discurs o anàlisi temàtica) és el seu enfocament mixt qualitatiu-quantitatiu, on l’elaboració d’un instrument d’observació basat en un sistema de categories permet una codificació més objectiva i estructurada del discurs (Iván-Baragaño et al., 2023a). Això converteix aquesta metodologia en òptima quan es busca analitzar verbalitzacions des d’una perspectiva sistemàtica.

L’aplicació de l’observació indirecta ofereix una perspectiva rigorosa i sistematitzada per analitzar discursos verbals a través d’unitats textuals i la seva posterior codificació (Anguera et al., 2018). Permet convertir informació qualitativa en dades observables i analitzables amb criteris quantitatius, i aporta objectivitat i replicabilitat a l’anàlisi d’opinions. L’observació indirecta no només permet captar el contingut manifest del discurs (fòrums, entrevistes…), sinó també patrons, regularitat i relacions entre dimensions d’anàlisi que no serien detectables, amb mètodes descriptius. 

Malgrat que s’ha aplicat de manera reeixida en altres àmbits (García-Fariña et al., 2018; Alcover et al., 2019; Arias-Pujol i Anguera, 2020; Del Giacco et al., 2020; Alvarado-Álvarez et al., 2021), on ha calat més profundament és en l’esport (Sarmento et al., 2014; Sarmento et al., 2020; Nunes et al., 2022; Iván-Baragaño et al., 2023a). Tradicionalment, els científics de l’esport es centraven en les dades que provenien del visionat directe de les conductes (ja fos in situ o a través d’enregistraments de vídeo o àudio), basant-se en una estratègia d’observació directa (Gamero-Castillero et al., 2022; Maneiro, 2021; Barbero et al., 2024). En canvi l’observació indirecta ha permès validar científicament la veu dels i les esportistes i entrenadors/es, i ha fet possible conèixer les seves opinions sobre certs aspectes tècnics i tàctic-estratègics de l’esport.

Dins de l’àmbit dels esports col·lectius com el bàsquet, en l’estudi de Nunes et al. (2022) pregunten a diversos entrenadors d’alt rendiment sobre l’eficàcia del pick & roll. A les entrevistes es revela que existeixen diferents graus de confiança en relació amb aquest element tàctic com a recurs ofensiu. Els entrenadors veuen el pick & roll com una acció clau per generar avantatges, que els permet analitzar el rival i decidir si finalitzar la jugada o seguir amb el pla ofensiu establert. 

Pel que respecta al futbol masculí, en el seu treball Sarmento et al. (2014) entrevisten 8 entrenadors de la lliga portuguesa sobre les variables més importants que intervenen en l’atac en el futbol. Malgrat que observen diferències en les valoracions entre els entrenadors, tots conclouen que l’elecció del tipus d’atac (en aquest cas, el contraatac) està directament relacionat amb el tipus de jugadors, l’estil de joc defensiu i la zona de recuperació de pilota. D’altra banda, en el seu treball, Sarmento et al. (2020) analitzen entrenadors de l’AS Mònaco de futbol, i conclouen que les troballes de l’observació directa concorden amb la informació facilitada a les entrevistes, tant sobre la importància de certs jugadors en l’esquema de l’equip, com sobre l’estructura general del joc. A més, acaben afirmant que la cooperació entre científics i el personal tècnic dels equips s’hauria d’utilitzar regularment. Finalment, i centrant-nos en el futbol femení, en el seu treball, Iván-Baragaño et al. (2023a) van entrevistar 8 entrenadores i jugadores de futbol professional espanyoles, i van concloure que els resultats obtinguts de les entrevistes permeten suggerir que hi ha una associació estadísticament significativa entre l’èxit en el futbol femení i diferents criteris tàctic-estratègics, unes dades que al seu torn coincideixen amb l’observació directa (Iván-Baragaño et al., 2021; Iván-Baragaño et al., 2023b). 

En definitiva, la inclusió de l’observació indirecta basada en entrevistes als i les professionals de l’àmbit de l’esport aporta una informació valuosa per tenir un coneixement més global sobre la realitat competitiva i complementar les dades provinents de l’observació directa. Per tant, l’objectiu del present estudi va ser conèixer quins criteris influeixen en l’existència d’adaptacions tècniques i tàctiques en funció del rival a partir d’entrevistes  semiestructurades a judokes, entrenadors, preparadors físics i professors de judo en el Grau en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport. 

Mètode

Disseny

Per a la realització d’aquest estudi es va aplicar la metodologia observacional (Anguera, 1979), a partir de la transcripció d’entrevistes en profunditat fetes a entrenadors i a judokes. Es va tractar d’un disseny nomotètic —diverses unitats d’estudi—, puntual —una única sessió, encara que amb seguiment entre sessions—, i multidimensional —diversos nivells de resposta, com es pot comprovar a l’instrument d’observació— (Anguera et al., 2011). Es va seguir el protocol proposat per Portell et al. (2015) per enrobustir l’estructura metodològica de l’article.

A causa de la incompleta perceptibilitat sobre l’objecte d’estudi, es va utilitzar l’observació indirecta (Anguera et al., 2018), dins del paradigma mixed methods (Anguera et al., 2021), per a l’anàlisi de la conducta oral transcrita.

Participants

Es van fer un total de nou entrevistes per conèixer l’opinió de: judokes olímpics (n = 3), preparador físic de judoka olímpic (n = 1), professors de judo en el Grau en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (n = 3) i entrenadors de clubs (n = 2). Totes les entrevistes es van realitzar els anys 2019 i 2020.

Prenent com a referència aquests criteris (Anguera, 2003), les nou entrevistes fetes en el marc d’aquest treball van ser de caràcter semiestructurat (les preguntes van seguir una guia flexible que va permetre a l’entrevistadora adaptar-se al flux de la conversa), no dirigides (les preguntes es van guiar de manera natural i es va posar el focus en la persona entrevistada perquè expressés lliurement les seves idees, emocions i experiències), i es van fer presencialment i de manera individual, a més de tenir una finalitat d’estudi. A tal fi, l’entrevistadora es va desplaçar als diferents llocs acordats amb els entrevistats. Així mateix, es van enregistrar les entrevistes per mitjà de dispositius electrònics amb l’objectiu d’aconseguir una interpretació òptima de la parla i la comprensió del llenguatge (dades, aspectes discursius, relats, històries entrellaçades, etc.). El caràcter intensiu de l’estudi (obtenció de moltes dades de cada cas) va implicar que, encara que el nombre d’entrevistes fos petit, es recollís molta informació detallada i rica de cada una d’elles. Per tant, cada entrevista es va convertir en un cas complex amb múltiples dimensions i dades analitzables dels estudis d’observació indirecta. El nombre d’entrevistes es va considerar suficient per a aquest treball, igual com en d’altres (Iván-Baragaño et al., 2023a; Sarmento et al., 2020).

D’altra banda, els criteris d’inclusió per a l’elecció dels experts i expertes entrevistats van ser: ser esportista o haver estat esportista d’alt rendiment en judo, ser mestre o entrenador de judo, pertànyer al cos tècnic de la Federació Espanyola de Judo, ser investigador/a científic/ca en l’àmbit del judo, o ser preparador/a físic/a de judokes d’alt rendiment.

Instruments

Entrevistes semiestructurades

Cada una de les entrevistes va constar d’un total de 26 preguntes. El seu disseny es va basar en tres criteris: aspectes tècnics del judo d’alt rendiment, aspectes tàctics i gestió espai-temporal durant els combats. Una vegada fetes les entrevistes, es van transcriure a documents de Microsoft Word. Seguidament, després d’efectuar la corresponent transcripció, es va procedir, tal com esmenta Anguera (2020), a “liquar el text”. El material textual es va sotmetre a una segmentació en unitats textuals amb l’objectiu de sistematitzar la informació, afavorir la seva anàlisi i aportar rellevància. En aquest estudi es va optar per una segmentació en unitats textuals basada en el criteri ortogràfic i sintàctic, amb el mateix objectiu de sistematitzar la informació, facilitar la seva anàlisi i aportar rellevància. Després de la codificació de les unitats textuals per al seu tractament quantitatiu i la consulta del marc teòric previ, es va construir l’instrument d’observació indirecta.

Instrument d’observació indirecta

L’instrument d’observació indirecta dissenyat per a aquest estudi es va crear seguint un enfocament ad hoc, combinant dues perspectives: una d’ascendent, que parteix de les respostes obtingudes i es relaciona amb el marc teòric i la normativa, i una de descendent, que parteix del marc teòric i es contrasta amb les respostes de les persones entrevistades. El seu desenvolupament va implicar un procés gradual d’ajustatge i especificació de les dimensions i subdimensions que el componen.

L’instrument final va adoptar un format mixt, combinant un format de camp amb sistemes de categories, la qual cosa va permetre abordar de manera efectiva l’alta complexitat del fenomen estudiat (Caprara i Anguera, 2019; Iván-Baragaño et al., 2023a). Es va estructurar en 7 dimensions i 13 subdimensions. A partir d’algunes subdimensions, es van elaborar catàlegs de conductes organitzades en llistes obertes i es va assegurar l’exclusivitat mútua dels elements. Altres subdimensions es van utilitzar per construir sistemes de categories basats en marcs teòrics, complint els principis d’exhaustivitat i exclusivitat mútua.

Per a cada categoria i conducta dins de l’instrument, es van definir descripcions detallades, acompanyades d’exemples i contraexemples obtinguts de les respostes dels entrevistats. L’instrument d’observació indirecta, denominat IndirectJudoBS Observation Instrument, es pot consultar a la Taula 1.

Taula 1

IndirectJudoBS Observation Instrument

Veure Taula

Instrument d’enregistrament

Per al registre i codificació de les unitats textuals analitzades es va utilitzar el programari lliure Lince Plus (Soto-Fernández et al., 2021) de gran aplicabilitat en metodologia observacional. 

La utilització d’aquest programari va permetre el registre, codificació i posterior exportació de la matriu de codis obtinguda als formats necessaris per a la seva anàlisi posterior. 

Procediment

El control de qualitat de les dades es va realitzar mitjançant l’adaptació del coeficient Kappa de Cohen (1960), segons la proposta de Krippendorff (2013), al coeficient de concordança canònica. La fiabilitat del registre es va avaluar a través del càlcul del coeficient Kappa de Cohen (1960), en la seva modalitat intraobservador, i es va obtenir un valor d’1 (Taula 2), que es considera adequat en el context d’aquest estudi (Landis i Koch, 1977). Així mateix, es va fer servir el mètode de concordança consensuada (Lapresa et al., 2021) com a procediment qualitatiu per al control de qualitat de les dades, dut a terme entre tres dels investigadors participants en l’estudi. Aquest procés va consistir en la realització de tres registres (segmentació en unitats textuals i codificació) utilitzant el mateix instrument d’observació indirecta i sota la modalitat intraobservador. Seguint les recomanacions d’Anguera (2020), es va considerar oportú realitzar tres registres, degut al fet que en l’observació indirecta hi ha un risc més gran d’interferència i subjectivitat en comparació amb l’observació directa. Després de la transcripció de les entrevistes gravades, es va dur a terme la seva segmentació en unitats textuals seguint criteris ortogràfics i sintàctics (Krippendorff, 2018).

Taula 2

Acord intraobservador

Veure Taula

Aquestes unitats van ser registrades i codificades mitjançant observació indirecta, un procés que va implicar el quantitizing de les dades (Anguera, 2020; Anguera et al., 2021). És a dir, les dades qualitatives obtingudes en les entrevistes van ser codificades utilitzant l’instrument d’observació, la qual cosa va permetre generar una matriu de codis (Taula 2). Aquesta matriu va facilitar la posterior aplicació d’una anàlisi quantitativa sòlida.

Anàlisi de les dades

Per construir un mapa d’interrelacions entre diferents conductes, es va utilitzar una anàlisi de coordenades polars (que també ha estat aplicada en altres estudis sobre observació indirecta en esports com a Sarmento et al., 2014; Iván-Baragaño et al., 2023a; Nunes et al., 2022). En aquesta anàlisi, es va prendre com a conducta focal o target C1ADAPTRI (existència d’adaptacions tècniques i tàctiques en funció del rival), i es van considerar les mateixes conductes condicionades. Es va seleccionar aquesta conducta focal perquè era la que van identificar els entrevistats com a variable clau per a l’èxit durant el combat i també perquè era una conducta de referència en altres treballs d’investigació com a Franchini et al. (2005).

Amb aquestes dades, es va elaborar un mapa vectorial que il·lustra les relacions entre la conducta focal i les conductes condicionades. Es van calcular les longituds i angles de cada un dels vectors (un per a cada una de les conductes condicionades).

Només es van incloure aquelles conductes que tenien un radi igual o superior a 1.96.

Totes les anàlisis es van dur a terme utilitzant el programari lliure HOISAN (v 2.0) (Hernández-Mendo et al., 2012), excepte per al càlcul del retard 0, que es va fer amb el programari lliure GSEQ5 (Bakeman i Quera, 2011).

Es va seleccionar com a conducta focal C1ADAPTRI (existència d’adaptacions tècniques i tàctiques per part dels judokes en funció del rival), i la resta de conductes com a condicionades. 

Resultats

A continuació, es presenten els resultats de l’anàlisi de coordenades polars (Taula 3, Figura 1). Els vectors indiquen el tipus de relació entre la conducta focal i cada conducta condicionada i a la inversa, així com la intensitat de les esmentades relacions. A partir d’aquests valors, es va construir un mapa vectorial de les relacions entre la conducta focal i la resta de conductes condicionades.

Taula 3

Relació entre la categoria focal (C1ADAPTRI/Existència d’adaptacions tècnic-tàctiques en funció del rival), i la resta de categories

Veure Taula

Figura 1

Veure a mida completa

Els resultats mostrats a la Taula 3 i a la Figura 1 indiquen que al quadrant I, on la conducta focal activa la conducta d’aparellament, tant de manera prospectiva com retrospectiva (activació mútua), s’ubiquen les conductes d’aparellament A1SIPRETEC (existència de predominis tècnics en situacions de judo dempeus i judo a terra en funció de la categoria de pes, sexe i/o edat) amb un radi de 1.31 i un angle de 81.34º; A2NOPRETEC (absència de predominis tècnics en situacions de judo dempeus i judo a terra en funció de la categoria de pes, sexe i/o edat) amb un radi de 0.99 i un angle de 0º; D1PROAC (intenció proactiva del judoka durant els combats) amb un radi de 0.66 i un angle de 19.29º; F1EXITECTA (utilització de conductes tècnic-tàctiques reeixides en situacions de desavantatge al marcador i amb el temps arribant a la seva fi) amb un radi de 0.21 i un angle de 90º; H3TODPER (tots els períodes temporals són transcendentals en un combat de judo) amb un radi de 0.21 i un angle de 0º; H4EXCINPER (tots els períodes temporals excepte l’inicial són transcendentals en un combat de judo) amb un radi de 0.46 i un angle de 27.32º; I1VARKUM (importància d’un kumikata i les seves variants) amb un radi de 1.2 i un angle de 25.61º; J1IMPAG (imposició del kumikata propi en situacions en les quals el rival dificulta la seva execució) amb un radi de 0.21 i un angle de 0º, J3IMOADAP (imposició del kumikata propi o adaptació al kumikata del rival en funció de la situació) amb un radi de 1.13 i un angle de 34.01º; L1POSIND (desenvolupar un treball en situacions de judo a terra des d’una posició individualitzada i a partir de l’agafament) amb un radi de 0.22 i un angle de 90º; L2POSSUP (desenvolupar un treball en situacions de judo a terra des d’una posició supina) amb un radi de 0.22 i un angle de 0º; i M2ESTRFTT (requisits estratègics, físics, tècnics i tàctics que un judoka ha de reunir per assolir l’èxit) amb un radi de 0.21 i un angle de 90º.

Al quadrant II, on la conducta focal inhibeix la presència de la conducta d’aparellament en el pla prospectiu i l’activa en el pla retrospectiu, s’hi ubica la conducta E1AMG amb un radi de 1.59 i un angle de 164.32º. En vista dels resultats, és possible pensar que per als judokes l’ús de fintes i d’enganys durant els combats pot suposar una via eficaç a partir de la qual generen dubtes respecte a la seva veritable intenció tècnic-tàctica.

Al quadrant III, on la conducta focal inhibeix la presència de la conducta d’aparellament tant en el pla prospectiu com en el retrospectiu, s’aprecia la conducta d’aparellament C3AMBONIN (segons la situació, existència d’adaptacions tècniques i tàctiques per part dels judokes en funció del rival o inadaptació), amb un radi de 1.48 i un angle de 225º; F2REPERT (utilització d’un repertori específic en situacions de desavantatge al marcador i amb el temps arribant a la seva fi), amb un radi de 0.45 i un angle de 190.41º; K1TRANSPS (les transicions dempeus-terra són fonamentals durant els combats de judo) amb un radi de 1.2 i un angle de 182.79º; i L4POSRECEJ (desenvolupar un treball en situacions de judo a terra en funció de la posició de l’executant i del receptor) amb un radi de 0.74 i un angle de 237.37º.

Finalment, al quadrant IV, on la conducta focal activa la presència de la conducta d’aparellament en el pla prospectiu però no en el retrospectiu, s’ubiquen les categories B1EXMOD (presència de modes tècniques i tàctiques en el judo actual) amb un radi de 0.74 i un angle de 326.31º; G1DIFZON (existència de diverses zones òptimes de treball dins del tatami) amb un radi de 0.67 i un angle de 292.09º; H1INFINPER (els períodes inicials i/o finals són transcendentals en un combat de judo) amb un radi de 0.89 i un angle de 289.17º; i M1PSFTECTAC (requisits psicològics, físics, tècnic-tàctics que un judoka ha de reunir per assolir l’èxit). 

Discussió

El present estudi s’ha realitzat amb l’objectiu de detectar regularitats en l’existència d’adaptacions tècniques i tàctiques en funció del rival, així com de realitzar una anàlisi interrelacional de conductes vinculades, a partir d’entrevistes en profunditat a entrenadors, judokes, preparadors físics i professors de judo. En aquesta línia, en el patró comunicatiu de les entrevistes realitzades s’han trobat diferents conductes vinculades a l’existència d’adaptacions tècniques i tàctiques per part dels judokes en funció del rival. Aquests patrons comunicatius s’han pogut identificar de forma precisa gràcies al procés de codificació estructurada propi de l’observació indirecta, que ha permès segmentar el discurs en unitats textuals i analitzar les freqüències, coaparició i interacció de les diferents categories observades. Aquesta sistematització no només ha facilitat la detecció de regularitats dins del discurs, sinó que també ha aportat solidesa a l’anàlisi de les relacions entre les dimensions tècnic-tàctiques. 

Quant a la mida del vector i el seu angle, aquests marcaran la intensitat de les relacions entre la conducta focal i les conductes d’aparellament. Des d’un enfocament aplicat, el Quadrant I reflecteix la importància d’estudiar els rivals i ajustar l’esquema conductual. L’entrevistada 1 va destacar: “Jo tenia un esquema tècnic-tàctic per a detranes i esquerranes, i estudiava les meves rivals” (A1SIPRETEC). L’entrevistat 5 va ressaltar que en l’alta competició no tots els combats es guanyen igual: “Has de saber qui tens davant i quan ser proactiu o cautelós” (A1SIPRETEC). També va subratllar la necessitat de fer adaptacions estratègiques sense renunciar a l’estil propi. Respecte al predomini tècnic-tàctic per pes, sexe o edat, alguns entrevistats van coincidir en la seva influència, encara que amb excepcions. Per exemple, l’entrevistada 4 va notar diferències per pes i edat, mentre que l’entrevistat 5 va assenyalar que el judo femení i masculí de vegades són similars.

Sobre la relació entre conductes tècnic-tàctiques i situacions específiques, l’entrevistat 2 va afirmar: “Em plantejo sempre: què fa l’adversari? i ajustem el combat”. En desavantatge, optaria per tàctiques prèvies reeixides, evitant les desfavorables (A1SIPRETEC). A més, va destacar la rellevància de tots els períodes temporals del combat, especialment el primer, per explorar, i el quart, on la fatiga afecta el rendiment (H3TODPER).

Quant al kumikata, alguns entrevistats van coincidir en la importància de dominar-lo per executar tècniques eficaces. Per exemple, l’entrevistada 4 va considerar essencial imposar l’agafament (J1IMPAG), mentre que l’entrevistat 2 va assenyalar que dominar l’agafament facilita controlar el combat (J1IMPAG). En situacions de judo a terra, l’entrevistat 2 va suggerir actuar des de posicions còmodes i individualitzades, mentre que l’entrevistada 3 preferia treballar des de posicions que li permetessin utilitzar tant defenses com atacs (J3IMOADAP).

Al Quadrant II, es va destacar l’ús de fintes i enganys (E1AMG). L’entrevistat 2 va considerar que han de generar perill real a l’adversari, mentre d’altres els van veure com a eines eficaces per provocar reaccions. L’entrevistat 8 va assenyalar que com més elevat és el nivell de l’engany, menor és la possibilitat que el rival el desxifri.

El Quadrant III va subratllar la necessitat d’entrenar transicions entre dempeus i terra (K1TRANSPS). L’entrevistada 1 va observar que la inseguretat en judo a terra condiciona el rendiment dempeus (L4POSRECEJ). L’entrevistat 5 va afirmar que els combats solen guanyar-se per una transició efectiva cap a terra (K1TRANSPS), com són les immobilitzacions o estrangulacions. L’entrevistat 6 va ressaltar la importància dels encadenaments en judo a terra i d’adaptar posicions per maximitzar l’eficàcia (L4POSRECEJ).

Al Quadrant IV, es va esmentar la influència de referents tècnics i modes imposats per canvis reglamentaris (B1EXMOD). L’entrevistat 5 va emfatitzar la importància de treballar en zones específiques del tatami per evitar sancions o pèrdues d’equilibri (G1DIFZON). En relació amb l’activació, els entrevistats van considerar claus els minuts inicials i els finals del combat, sent aquests darrers els més crítics a causa de la fatiga acumulada (H1INFINPER).

Conclusions

Les conclusions principals del present estudi es poden resumir en dues: 

1. La variabilitat en les respostes reflecteix les experiències diverses i els rols dels entrevistats —judokes, preparadors físics, professors de judo del Grau en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport i entrenadors— un fet que aporta perspectives úniques.
2. L’anàlisi va mostrar que les conductes adaptatives i el coneixement del rival són essencials per a l’èxit. Els patrons varien segons el context i destaquen l’ús estratègic de fintes, la importància de dominar les transicions i les zones del tatami, i la influència de referents tècnics.

Limitacions

Entre les principals limitacions de l’estudi hi ha la dependència del context comunicatiu original, ja que les dades analitzades no han estat generades sota condicions controlades per l’investigador. Això pot dificultar la interpretació completa del contingut en no disposar de tota la informació contextual. A més, aquest tipus d’observació comporta un risc més gran d’interferència cognitiva durant la segmentació i codificació de les unitats textuals, la qual cosa pot introduir cert grau de subjectivitat, malgrat els mecanismes de control aplicats. 

Futures línies d’investigació

En el futur pròxim, els investigadors en judo podrien proposar estudis que intentin conèixer la influència de les dimensions suggerides en aquest estudi en l’èxit en el judo femení i masculí amateur, de base i d’alt rendiment. En aquest sentit, estudiar aspectes com són: (i) l’existència de predominis tècnics en situacions de judo dempeus i judo a terra en funció de la categoria de pes, sexe i/o edat; (ii) l’existència de predominis tàctics en situacions de judo dempeus i judo a terra en funció de la categoria de pes, sexe i/o edat; (iii) l’existència de zones òptimes de treball dins del tatami; o (iv) l’existència de possibles perfils psicològics, físics, tècnics/tàctics que un judoka ha de reunir per assolir l’èxit, ajudarà a augmentar el corpus científic sobre aquest tema, augmentant paral·lelament el potencial rendiment dels competidors

Agraïments

Els autors agraeixen el suport del projecte del Govern Espanyol LINCE PLUS: Multimodal platform for data integration, synchronization and analysis in physical activity and sport [PID2024-15605NB-l00] (2025-2027) (Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, Agència Estatal d’Investigació i Unió Europea).