Antecedents i causes del desenvolupament de l’esponsorització i el patrocini esportius a Espanya

L’esport espectacle, de competició, i molt menys l’esport popular o per a tots se sustenten en gran part per l’aportació del capital privat com a contraprestació d’una determinada forma de concebre la comunicació empresarial a través de l’esdeveniment esportiu. Tot i que a la pràctica les fórmules de negociació estan clares, les diferències de vegades subtils entre patrocini, mecenatge i esponsorització indueixen a errors que en alguns moments provoquen una certa confusió. A part d’altres, l’element que fa de l’esport un vehicle de comunicació ideal és la capacitat d’interessar i atraure el gran públic. Els nivells d’assistència a un determinat esdeveniment o de seguiment a través del mitjà televisiu, tot i ser diferents segons l’esport, en general presenten indicis clars d’aquesta bondat que fa de l’esport un vehicle ideal per transmetre i comunicar des de empresa. L’origen en l’ús d’aquesta tècnica de comunicació comercial cal buscar-lo en el mercat americà des del principi dels anys setanta, en què es va començar a promocionar entre les grans empreses aquesta fórmula de suport a l’esport per explotar-ho publicitàriament i comercial. El seu ús a Europa apareix a mitjan dels setanta i a Espanya al final i al principi dels vuitanta. Des de llavors les quantitats aportades per les empreses en patrocini i esponsorització esportiva han anat augmentant fins a una data tan important com els Jocs Olímpics de Barcelona’92. Les causes d’aquest desenvolupament, avui en clara davallada, cal buscar-les en determinades circumstàncies que han propiciat que les empreses vegin en l’esport una inversió rendible.