Angle òptim articular i exercici: bases i aplicacions

Pablo Antonio Rubio-Sobrino

Raúl Rodríguez-Casares

Xavier Aguado

Luis M. Alegre

*Correspondència: Luis M. Alegre luis.alegre@uclm.es

Idioma de l’original

Citació

Rubio-Sobrino, P. A., Rodríguez-Casares, R., Aguado, X., & Alegre, L. M. (2012). Optimum Joint Angle and Exercise: Foundations and Applications. Apunts. Educación Física y Deportes, 109, 65-72.  https://dx.doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.es.(2012/3).109.06

2Visites

Resum

L’angle òptim es refereix a la posició articular en la qual es produeix el pic màxim de moment de força dins la corba angle – moment articular. Aquest paràmetre pot utilitzar-se per estimar les modificacions en la corba força-longitud d’un grup muscular. L’angle òptim pot ser obtingut a partir de mesures en tests isomètrics o dinàmics, i això ha de ser tingut en compte a l’hora d’establir comparacions. L’angle òptim pot ser modificat tant de manera aguda com crònica. Els principals factors que el modifiquen són la intensitat i el volum de l’exercici, la longitud muscular, el mode de contracció i la velocitat de contracció. La capacitat per avaluar i modificar l’angle òptim pot utilitzar-se en programes de prevenció de lesions musculars, especialment en esports d’equip com el futbol. Aquesta revisió analitza i discuteix els estudis que es troben en la bibliografia relacionats amb aquest tema.

Paraules clau: Biomecánica, isocinètic, lesió muscular, Longitud de fascicles, relació força-longitud muscular, sarcomerogènesi.

ISSN: 1577-4015

Rebut: 2 de novembre de 2011

Acceptat: 6 de març de 2012

Publicat: 1 de juliol de 2012