Resum

L’objectiu d’aquest estudi ha estat analitzar les diferències existents en les estadístiques de joc entre els llocs específics (bases, alers i pivots) dels jugadors de la màxima competició europea (Euroleague). La mostra s’ha obtingut de les estadístiques oficials de l’Euroleague de la temporada 2004-2005, i ha aplegat un total de 60 jugadors (24 bases, 24 alers i 12 pivots); hom ha seleccionat exclusivament els jugadors amb un mínim de 20 minuts jugats per partit. Les estadístiques de joc analitzades van ser: minuts de joc, punts anotats, llançaments de 2 i 3 punts (anotats i fallats), tirs lliures (anotats i fallats), rebots ofensius, rebots defensius, assistències, recuperacions de pilota, pèrdues de pilota, taps, faltes comeses i faltes rebudes. Tots els valors obtinguts han estat dividits pels minuts de joc de cada jugador, per obtenir valors relatius en funció de la seva participació en el partit. S’ha utilitzat l’anàlisi discriminant per tractar d’identificar les estadístiques de joc que millor diferencian els llocs específics dels jugadors (p ≤ ,05), tot utilitzant per a la seva interpretació un valor dels coeficients estandarditzats ≥ |0,30|. Els resultats mostren que els bases i els pivots es diferencien entre ells per les variables assistències (CE = 35), llançaments de 3 punts, anotats (CE = ,46) i fallats (CE = ,44), i també per les variables rebots ofensius (CE = –,46), rebots defensius (CE = –,42), taps (CE = –,36), llançaments de 2 punts anotats (CE = –,35), tirs lliures anotats (CE = –,45) i les faltes rebudes (CE = –,33). Aquests resultats semblen assenyalar la importància que tenen els bases en els aspectes ofensius, mentre que els pivots destaquen tant en els aspectes defensius com en els ofensius. Finalment, s’observa que els alers presenten valors intermedis en les diferents variables registrades. Tot això ha de ser tingut en compte pels entrenadors a l’hora de seleccionar i millorar el procés d’entrenament dels jugadors.