Resum

L’objectiu del nostre estudi ha estat identificar les diferències que s’observen en jugadors de bàsquet, en situació de joc, en funció del lloc específic (bases, alers i pivots), tot diferenciant entre jugadors titulars i suplents. Les dades utilitzades per a l’anàlisi van ser les variables estadístiques individuals de totes les finals de les tres competicions europees de clubs celebrades entre les temporades 1987-88 i 2005-06. L’anàlisi dels resultats es va realitzar a través d’una anàlisi discriminant, que va obtenir una funció discriminant i uns coeficients canònics (CCE). Els jugadors titulars es van diferenciar per posició en els rebots ofensius (CCE = –0,57), taps (CCE = –0,52), llançaments de 3 punts convertits (CCE = 0,51) i fallats (CCE = 0,37). Aquests resultats assenyalen els bases titulars com els jugadors titulars més importants dins l’estructura col·lectiva d’un equip. En el cas dels jugadors suplents, les variables discriminants trobades van ser els taps (CCE = 0,36), els rebots defensius (CCE = 0,31) i els llançaments de 2 punts convertits (CCE = 0,31). Aquests resultats permeten identificar els pivots suplents com els suplents més importants en l’estructura col·lectiva de l’equip. Els resultats presentats poden ser utilitzats com a dades a tenir en compte en el procés de selecció de jugadors en la formació dels equips o bé en la direcció dels jugadors durant els entrenaments i la competició.