Anàlisi de la recerca en ciències de l’esport a Catalunya (I): qui, què i com investiga?

Aquest treball pertany a un estudi més ampli d’anàlisi prospectiva de la recerca en ciències de l’esport a Catalunya, que investiga el perfil, les fonts de finançament, les motivacions i les dificultats més importants dels investigadors i projectes de recerca durant els anys 1989, 1990 i 1991. Concretament, els objectius específics d’aquesta comunicació són: 1. la descripció de la metodologia emprada en l’anàlisi prospectiva; i 2. l’anàlisi descriptiva dels investigadors, els àmbits de recerca i la metodologia usada pels investigadors en ciències de l’esport. S’analitzen les respostes de 70 investigadors a un qüestionari específic, que suposen més del 87% de la població estimada i que informen sobre 213 participacions en projectes de recerca. Les conclusions més importants d’aquest estudi són: 1. la gran majoria de les participacions en projectes de recerca (95,3%) es desenvolupen en l’àmbit de les entitats públiques, fonamentalment catalanes, d’entre les quals sobresurt l’INEFC (40,8%); 2. el perfil típic de l’investigador en ciències de l’esport és un llicenciat en Educació Física, Medicina o Psicologia, dedicat professionalment a la docència, preferentment universitària, i secundàriament a la investigació; 3. destaca l’activitat investigadora en l’àmbit de les ciències biomèdiques, ciències del comportament i ciències socials (55%, 15% i 14% de les participacions en projectes, respectivament); 4. es detecta una manca important d’estudis dins l’àmbit de l’educació física —teoria de l’entrenament i ciencies de l’educació—, i de treball sobre les poblacions sedentàries i escolars; 5. no es troben diferències temàtiques o metodológiques rellevants entre els investigadors catalans i els europeus.