Resum

Objectius. Caracteritzar la capacitat d’acceleració en relació amb el rendiment (temps en esprint de 30 m), la velocitat màxima i les manifestacions de força (capacitat de salt) i potència (en mig esquat) musculars en quatre dones atletes d’especialitats de velocitat d’àmbit nacional. Mètodes. Es van fer dos dies de proves (pista i laboratori). Es va valorar la capacitat d’acceleració (velocitats instantània a 1, 2 i 3 s –v_i1, v_i2 i v_i3–), acceleració inicial (a_inicial), temps d’esprint en 30 metres (rendiment), velocitat màxima (v_màx), capacitat de salt (SJ, CMJ, LJ bw i RJ 5s) i potència mitjana màxima (P_m màx) desenvolupada en mig esquat. Resultats. Es van trobar correlacions significatives entre el rendiment (t_30m) i la v_màx (r = –0,980; P < 0,01), la capacitat d’acceleració (velocitats instantànies) i el t_30m (r = –0,954; P < 0,05) i la v_màx (r = 0,992 i 0,979; P < 0,01 i 0,05), la manifestació elàstica de la força (CMJ) i el t_30m (r = –0,983; P < 0,05), i la força dinàmica màxima relativa i la a_inicial  (r = 0,980; P < 0,01). Conclusions. La principal troballa d’aquest estudi va ser que la vmàx era el major determinant del t_30m. També la capacitat d’acceleració, sobretot la v_i2, i el CMJ van tenir una gran ascendència sobre el t_30m i la v_màx.