Algunes orientacions sobre l’educació (l’educació física)

Javier Olivera Betrán

Idioma de l’original

Citació

Olivera Betrán, J. (2000). Algunas orientaciones sobre la educación (la educación física). Apunts. Educación Física y Deportes, 61, 3-4.

113Visites

Resum

Aprendre és com remar a contracorrent: quan es deixa de fer, es recula. Benjami Britten (1913-1976. Compositor britànic) Aprendre sense pensar és inútil. Pensar sense aprendre, perillós. Confuci (552 ?-479 a.C.) Si educar és un conjunt de mecanismes mitjançant els quals intentem estimular, desenvolupar i incorporar als individus de la nostra societat uns comportaments que ens semblen adaptables i útils, per a la seva definitiva conversió en ciutadà de l’Aldea Global, considerem important la formació específica de l’educand per a la seva inserció eficient a la societat, però sense marginar la formació humana d’acceptació de les diferències, tolerància i solidaritat amb tots els altres i respecte amb el medi ambient. L’educació consisteix en ensenyar a utilitzar els coneixements i les experiències de forma positiva, i aquest és un art molt difícil perquè ens hem d’enfrontar amb l’ètica, les ideologies i la política. Des del punt de vista dels Drets Humans, l’educació la podem definir com un dret humà fonamental que resulta clau per al desenvolupament sostenible i l’adveniment de la pau (malgrat això, a l’any 2000, encara hi ha 113 milions de nens sense escolaritzar i 875 milions d’adults analfabets). Una educació de qualitat es convertirà, sense cap mena de dubte, en el millor motor del desenvolupament econòmic per a qualsevol país i, a més a més, en un element essencial i imprescindible de realització personal de l’individu de qualsevol grup o classe social. L’educació física, com una part imprescindible de l’educació general de l’individu, te un important paper a jugar en aquest decisiu procés: Aconseguir que la nostra disciplina es fonamenti en mètodes i continguts autèntics que reflecteixin els valors i la identitat cultural de cada un dels territoris i que, a més a més, contribueixi al desenvolupament eficaç i harmònic de la personalitat de l’educand. Aconseguir una educació física sense exclusió ni discriminació que tingui en compte, de manera particular, els grups marginats en els sistemes actuals. Aprofitar i adaptar les noves tecnologies de la informació i la comunicació, sense menyscabar la naturalitat i la contextualització de la nostra matèria. Fer que els alumnes prenguin consciència del respecte pel medi ambient. Malgrat això, l’educació física actual, com l’educació en general, està dominada en gran part per antics criteris mecanicistes, en els que es troba més present l’ensinistrament, que l’experimentació de potencialitats pròpies, es fomenta més memoritzar que raonar, la docilitat i l’obediència que l’autonomia, es cultiva el seguidisme i la pedagogia del model i es penalitza la crítica i la discrepància. S’abusa dels càstigs psicològics (males notes, ridículs, crits, etc.). En síntesi, l’educació física actual constitueix un model excessivament autoritari, arbitrari i rígid i no una ajuda per a desenvolupar un criteri independent en els alumnes, cosa que genera una pèrdua de confiança en ells mateixos i uns nivells baixos d’autoestima i, en alguns casos, certa por. Cada generació rescriu la història plantejant noves qüestions en funció de les seves experiències i sensibilitats. A punt d’inaugurar el tercer mil·leni de la nostra història, allò que és individual, social i ecològic apareix com la preocupació fonamental del nostre món davant dels despropòsits provocats per l’absència de valors morals i la falta d’orientació espiritual, pel desconeixement entre els pobles i el qüestionament de la universalitat dels drets humans, pel creixement sense límits i la primacia de la lògica del mercat sobre la lògica de les necessitats. A partir de les inquietuds exposades anteriorment, creiem que l’educació en general i l’educació física en particular, per tal d’afrontar els grans reptes que tenim plantejats en l’actualitat, han d’orientar-se bàsicament en tres grans àrees que coincidiran amb l’individu, la societat i l’entorn. Cap a una educació física més emocional i menys tecnològica. 

ISSN: 1577-4015

Publicat: 1 de juliol de 2000