Resum

Es fa patent que en els darrers anys l’educació física busca d’alguna manera la seva pròpia identitat. A diferents nivells de presa de consciència del problema, hi ha dades suficients per advertir una sensibilització generalitzada sobre el propi afer de l’educació física, del paper que ha de jugar en el sistema general educatiu, fins i tot de les opcions que a l’educació física l’implica com a un dels elements bàsics per una profunda renovació educativa. En mig d’aquesta problematització sorgeix fins i tot el plantejament autocrític sobre la raó de ser de l’educació física com a el dubte de les suficiències conceptuals que la designen. Hi ha hagut moltes propostes de substituir l’expressió «educació física» per altres més o menys equivalents. Tots aquests intents neixen de la preocupació per trobar l’objecte específic de l’educació física, i consegüentment, establir metodogia pròpia. Hi ha una necessitat d’identificar-la com a ciència, de defínir-la com a quefer pedagògic, d’estructurar-la com a ciència, de definirla en el seu «rol» social i, conseqüentment, en el seu «status» professional.