Resum

Algunes lligues de bàsquet són més competides que unes altres. El nivell d’incertesa en la classificació final està estretament relacionat amb l’atractiu en la lliga. L’efectivitat d’un equip té una relació recíproca amb l’ambient emergent i crític: la competició. Els equips es veuen afectats per l’entorn que els envolta. El model competitiu influencia directament sobre la competició, d’aquesta manera petits canvis poden alterar dramàticament el resultat final. Hem comparat dos models esportius diferents per esbrinar el nivell de jerarquia d’aquestes competicions. Hem estudiat els resultats de dues lligues professionals de bàsquet: 18 temporades de la NBA (USA) i 14 de l’ACB (Espanya). Observem que els equips ACB es troben en tres nivells de rendiment (ràtio 0,15 ± 0,05; 0,45 ± 0,15; 0,8 ± 0,1). Però les dades de la NBA són menys disperses i més gaussianes (ràtio punta 0.5). Una anàlisi general (Entropia de Shannon) mostra que l’equilibri competitiu no roman estable (Sn NBA mitjana = 0,9842 ± 0,0037; Sn ACB mitjana = 0,9793 ± 0,0053). Un estudi més detallat (anàlisi de clúster) mostra que a l’ACB hi ha equips clarament arrelats en un àrea particular de la competició. La majoria dels equips de la NBA han arribat els playoffs. No existeix un consens per a l’estudi d’equilibri competitiu. Proposem l’ús de diverses metodologies amb la finalitat d’esbrinar el grau de competitivitat d’una lliga determinada. El model esportiu influencia altament en els nivells d’equilibri competitiu. Tant l’ACB i la NBA presenten un alt equilibri competitiu. La NBA té mecanismes específics per assegurar l’alta competitivitat i l’ACB no compleix amb l’absència de dominació a llarg termini.