A mode de reflexió: la formació del professorat d’activitat física en el context educatiu

Quan apareixen, en aquests deu darrers anys, seriosos intents d’eclipsar cent anys d’història reconeguts i consolidats, crida l’atenció el fet que ningú, absolutament ningú, defineix el problema de la formació del professorat d’educació física. Els plantejaments de diversificació curricular en la formació del professor d’educació física provoquen seriosos problemes d’identitat. D’altra banda, més que centrar els temes formatius, es produeixen notables confusions i aquesta diversificació d’assignatures despersonalitza la formació dels educadors físics. Sembla que som més “de tot” que pròpiament educadors.  La història, més o menys recent, des de la creació oficial de l’Escola Central de Gimnàstica l’orla de la qual reproduïm ens trasllada a un temps en què ja s’entenia, si bé amb restriccions, la labor del professor de gimnàstica. En l’actualitat hi ha una demanda social més exigent i els educadors físics senten que el seu estatus està més reconegut que mai. Això obliga que la formació del futur educador físic sigui més rigorosa, si és possible. La formació pràctica de l’educador s’ha de fonamentar predominantment en la teoria. La pràctica per se només té sentit quan es vivencia i no quan s’entén com a competència (realitzar amb rendiment òptim una tècnica motriu o esportiva)